I el cercle es torna a tancar, encara que no del tot. Sempre hi ha una escletxa per on entra una mica de llum, o d’aire i que ens recorda que d’aquí a no res el cercle es tornarà a obrir en un procés que ja dura setze anys. Com tot esdeveniment de caràcter anual (em venen al cap fites importants de caire cultural com l’entrega dels Oscars o la Diada de Sant Jordi), l’acte de lliurament dels guardons de la setzena edició del Premi de Relats Curts. Relats en femení va suposar al mateix temps la celebració d’un nou esforç per impulsar les ganes d’escriure en dones de totes les edats i procedències, com també un punt de partida de cara al nou repte que significarà organitzar una dissetena edició que volem que sigui millor, amb més repercussió i més participació.

De fet no queda res per tornar a preparar el disseny del nou díptic amb les bases de participació, els cartells de difusió amb les activitats que cada any preparem vinculades al Premi, enviar el mail a entitats i antigues participants, organitzar una vetllada atractiva per entregar els premis als millors relats de l’any, etc… Tot un engranatge que no seria possible o no funcionaria del tot bé sense les ganes i el compromís dels meus companys i companyes del Centre Cívic i de la Biblioteca Sagrada Família. I és important revisar errades, intentar que més persones coneguin el Premi i s’animin a participar, fer-lo més atractiu per a la gent jove que, malauradament cada cop veu més estrany això d’escriure en paper tot i que enguany el jurat  ha valorat i premiat la seva qualitat literària.

Tota aquesta autocrítica per millorar és la clau per millorar any rere any. Però no menys important és donar les gràcies per la dedicació i la feina ben feta. Per això no vull oblidar-me dels nostres veïns i veïnes del pis de dalt, la Biblioteca, que com a organitzadors aporten la seva experiència i el seu entusiasme a l’hora d’apropar la literatura a la gent. Però especialment agreixo el seu constant bon rotllo i lo fàcil que és treballar amb ells. I una especial felicitació i agraïment a dues peces noves però bàsiques, la directora en funcions (Mage) i el nou programador cultural (Pedro), que han fet tot el que estava en les seves mans perquè tota la maquinària del premi funcionés a la perfecció malgrat alguns nervis o la manca de temps que a vegades implica treballar en un Centre Cívic com el nostre. No sé si tornaré a escriure en el blog que obrirem cap allà al novembre de cara a la nova edició, però per si de cas un comiat tot recomanant-vos que sigueu on sigueu sempre porteu una llibreta o un paperet per apuntar una d’aquelles idees que molts cops ens venen al cap i ja mai no hi tornen. Potser aquella idea sigui la llavor del relat guanyador de la propera edició, o simplement l’origen d’un bon relat. A reveure!