A mi el que de veritat m’agrada és estar melancòlica, amb la sensació que et puja pel pit en aquells moments en que,  darrera dels vidres, mires com cau la pluja a fora i no veus res. En realitat estàs mirant cap a dins, cap a allò que trobes a faltar, cap a allò que ja has perdut.

maria-herreros-josefina-andres_404

Maria Herreros

I potser així mira la noia de la capçalera del blog, de la nostra nova capçalera creada per la Maria Herreros,  il·lustradora amiga i voluntària en diversos projectes de la biblioteca. La Maria dibuixa expressions i situacions difícils, que no pots deixar d’observar. Però finalment es produeix el miracle i trobes la bellesa en les seves mirades. És en aquest moment, com diu la Virginia Capellas en la seva ressenya: “Y ahí es donde finalmente encon-tramos a Maria, dibujando miradas.”

I també està el Microconcurs, la novetat estrella d’aquest any. Per totes (i en aquest cas tots) els que no teniu espera, que us bullen les idees i les ganes d’expressar-les, hem muntat un concurs de microrelats online. A partir del proper dijous 1 de desembre trobareu al blog una nova pestanya, la d’aquest microconcurs, on  haureu de transcriure com a màxim les 140 paraules del microrelat.  Amb aquesta breu mostra de la vostra qualitat literària, un bon títol i un pseudònim, ja sereu concursants. Consulteu les bases i no us confongueu amb el concurs gran, el de relats en femení.

Però no serà un microrelat qualsevol. Hem preparat una dificultat més: tots hauran de començar amb la mateixa frase.

Ella vivia en el piso de arriba,  el 4-C…

o

Ella vivia a sobre meu, al 4-C…

Frases extretes del llibre de contes “Manual per a dones de fer feines” de la Lucia Berlin, una de les millors descobertes literàries d’aquest 2016. Aquestes frases pertanyen al primer relat del llibre “La bugaderia de l’Angel” que continua així:

manual-per-a-donesUn matí, a la bugaderia, em va donar una clau i l’hi vaig agafar. Em va dir que si no la veia més els dijous, voldria dir que era morta, i que si li faria el favor d’encarregar-me del seu cadàver. Quin favor tan terrible de demanar a algú; llavors jo també havia de fer la bugada els dijous.

Es va morir un dilluns i no vaig tornar més a la San Juan. La va trobar el porter. No sé com.

Només així seria un magnífic microrelat. El relat segueix, però aquest fragment, com tots els de la Lucia Berlin: són elèctrics, brunzeixen i espetarreguen com cables de corrent que es toquen, diu el pròleg del llibre. I no seria mala idea llegir-ho i gaudir-ho. Però  amb compte, no fos cas que toqueu els fils i us passi la corrent.