Malgrat que mai se’ns passa pel cap, no deu ser molt complicat. Les condicions geopolítiques canvien amb facilitat, no és difícil afegir un conflicte territorial, o ètnic o religiós. Un conflicte on sempre  s’amaga la lluita pel poder (i el poder és sempre econòmic). Amb això ja quasi és suficient, una mica de benzina sobre una flama d’odi ( racial, nacional, fins i tot futbolístic) i només cal que els caps dels interessos en conflicte decideixin que casa teva serà el tauler d’una d’aquestes partides d’escacs sanguinàries. La guerra haurà començat i tu ni t’has assabentat.

No ha passat tan lluny d’aquí. Va ser fa uns anys a Sarajevo, Srebrenica o Belgrado, va ser fa poc a Crimea. Ara és  Síria, Pakistan, Irak o Afganistan, només per dir la procedència majoritària dels que intenten accedir a Europa fugint dels seus països en guerra. Demà podríem ser nosaltres, no seria estrany. De fet encara els nostres besavis ho recorden, encara hi ha gent que l’hivern de 1939 va passar els Pirineus fugint de la guerra i la repressió. No seria  gens estrany.

I ara estan aquí mateix, a l’altre costat del mur, de la tanca, de la frontera. Ara estan suportant el fred i la neu. Volen venir a viure amb nosaltres, han marxat de les seves ciutats, on fins fa poc temps tenien els seus pisos, les botiges, el forn de pa, la feina, l’escola o la biblioteca.  I ara d’això ja no queda res. Volen venir a viure amb nosaltres.

I malgrat que aquest patiment és per a tots, ja sabem que quan la violència es converteix en forma de vida, les dones (adultes i nenes) es troben, amb freqüència, amb situacions de doble vulnerabilitat. A banda dels rigors de llargues jornades de camí cap a l’exili, s’enfronten també amb l’assetjament i la indiferència oficial i moltes vegades amb l’abús sexual, inclòs quan ja han arribat a llocs “segurs”.

El concurs Relats en Femení, com espai de reflexió, no és aliè a aquesta situació i volem animar-vos a donar la vostra opinió, a escriure sobre aquest problema i si voleu, a participar en la campanya “Casa nostra Casa vostra” que, en les seves paraules:

Volem acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences. Però també volem acollir aquelles persones que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna. A totes aquestes persones els volem dir: casa nostra és casa vostra.

El Centre Cultural Sagrada Família és casa vostra.