Fred als peus

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin

18 de gener. Fa un dia tapat. Tinc fred als peus. Rebo un missatge: “Q tal? Qdm akesta tarda? ”
La proposta m’arriba ben càlida. Ja puc sentir l’escalforeta del te. I quasi sense pensar, li contesto: “” i després hi afegeixo “”. Així, una cara somrient amb un cor enganxat als llavis.

Una cara somrient amb un cor enganxat als llavis… i perquè no un: “Quina bona idea!” o “Jo també tinc moltes ganes de veure’t” o un “T’estimo” simplement.

El llenguatge i les paraules estan canviant. I la manera de comunicar-nos també. O potser, simplement, s’està eixamplant?

Em venen al cap aquells trobadors. Poetes que llaüt en mà cantaven a la vida i a l’amor. La paraula estava al centre de la creació. Era l’element essencial. Poesia recitada per ser escoltada.

Com els slammers, poetes contemporanis que reprenen la literatura oral. Poesia en escena, poesia de carrer. La paraula pren el poder i les emocions es barregen amb les rimes i la veu amb el cos. Glossa de la denúncia, literatura performativa.

Agafo el mòbil: “Al ccsafa fan un taller d slammers. Ens apuntem?  ”

Mostra del workshop “Slammers en acció” realitzat al Centre Cívic Sagrada Família el 2017.