Vet aquí la caixa de cosir; una caixa antiga de galetes feta de llauna, plena de fils de colors, botons, coixinets per les agulles, cremalleres, cintes, potser un didal i un ou de fusta. Totes aquestes ferramentes tant màgiques i misterioses als ulls infantils.

Amb els fils cosim, apedacem, repuntem, ajuntem teles de colors, unim textures diferents, apropem món oposats, entrellacem continents allunyats.

Aquests fils, sovint invisibles però tant necessaris, ens portem per costures inexplorades, ens condueixen fins a pensaments fronterers, altres maneres de fer, de crear, d’ajuntar-se, de viure.

I aquí estem, desembolicant la troca d’aquesta nova edició del Premi de Relats Curts. I hem trobat un cabdell que ens fa patxoca: les dones llibreteres, les llibreries femenines, les cooperatives amb nom de dona i les editorials valentes, que ens proposen una manera diferent d’apropar-nos a la literatura.

Des del seu saber fer, la cura posada en l’elecció de cada llibre, el tacte amb la clientela i la passió per la lectura, hem anat estirant aquest fil i hem descobert unes quantes iniciatives molt ben travades.

I si seguiu el fil de la 19a edició de Premi de Relats Curts, ben aviat les podreu conèixer.