Al carrer Junta de comerç número 20, al bell mig del barri del Raval de Barcelona hi trobem l’Espai Contrabandos, un espai molt ampli on hi caben un munt de propostes, històries, desitjos, projectes, sentiments, relats, saviesa i vivències. Un espai-frontera impregnat de vida, de denúncia, d’esperança, de mirades diverses i diferents.

I és que l’Espai Contrabandos treballa per visibilitzar els projectes editorials independents de pensament crític. A l’Espai Contrabandos trobareu més de 5.000 títols diferents de 50 editorials que ofereixen el seu fons per a dues coses: entendre el món i transformar-lo.

Aquesta proposta tant compromesa i engrescadora va néixer el 2013, filla del 15M, del “sí que és pot”, de la convicció de que un altre món ja és possible i ja està en marxa: “Cal que les activistes culturals ens impliquem en la gestió dels espais culturals i, perquè no, de les industries culturals” afirmen.

Així doncs, gràcies a l’impuls de 17 editorials de pensament crític i a l’enginy metodològic de l’editorial Proteus (que va dibuixar la idea) i Pol·len edicions (que actualment és qui s’encarrega de la seva execució i gestió) va néixer aquest espai amb la voluntat de visibilitzar projectes editorials que ofereixen texts per a la transformació social i l’apoderament popular.

I aprofitem que som dins d’aquest bosc de llibres tant biodiversificat per saber si creuen que hi ha diferències entre la literatura escrita per homes, per dones, o per persones del col·lectiu LGTBI. ”Sens dubte” responen “A vegades sentim a dir que la literatura arriba o no arriba, i que és bona si arriba sense necessitat de conèixer qui l’escriu. El cas, però, és que una cosa no es pot separar de l’altra. Escriure, al cap i a la fi, és un acte corporal, i aquest cos en marxa, en moviment, acabarà reflectint una corporalitat viscuda. La corporalitat viscuda per homes, dones, trans, cis…és molt diferent, diversa i plural.”

I ens recomanen L’ABC feminista d’EsCarolota (Pol·len edicions, 2018) “un excel·lent llibre on, a través de vinyetes quotidianes, es manifesten aspectes de la lluita feminista. La lluita en el sentit de denuncia i d’acció per a revertir desigualtats i opressions. L’autora ens va dir que es va animar a dibuixar/escriure aquestes vinyetes perquè estava farta d’explicar a la seva colla situacions d’opressió i que la titllessin d’exagerada. Amb la primera vinyeta la resposta que va tenir era una cosa similar a “ostres, ara entenc què volies dir…”, i va pensar que si dibuixant s’entenia el que sentia i volia expressar, doncs que es dedicaria a dibuixar-ho.” Aquesta els sembla una actitud feminista.

I com que a vegades és difícil ser conscients de situacions on patim diàriament opressió o autocensura, des de l’Espai Contrabandos ens demanen anar amb compte a l’hora de repetir patrons a través dels nostres relats. “L’escriptura és una forma d’expressió molt potent.” I hem d’estar atentes perquè “a vegades, sense voler i per com hem estat educades, o per inèrcies varies, en les nostres formes d’expressió o de celebració, reproduïm valors o tòpics amb els que no hi estem d’acord.” Prenem nota d’aquesta advertència, i amb aquest avís finalitzem el nostre recorregut per aquest espai tant fèrtil i fructífer. Però si voleu continuar la passejada, el trobareu a:

Twitter: https://twitter.com/espaicontraband

Facebook: https://www.facebook.com/espaicontrabandosbarcelona

Instagram: https://www.instagram.com/espaicontrabandos/

Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCLbeTuCc2ZwLvjqKVr6b7kw