A l’hora de posar-se a escriure, les preguntes són: Està ja tot escrit? Com ésser original? Contribuiré a la sostenibilitat si em publiquen en paper? Haig de trencar-me el cap si la Pilar Rahola ja ha publicat la novel·la definitiva? No espereu trobar aquí les respostes, aquest no és un bloc d’autoajuda, no hi trobareu solucions magistrals. La recepta és només una: LLEGIR

La musiqueta del post d'avui és la preferida de la Maga, la protagonista de Rayuela, de Julio Cortázar.

El que sí us volem oferir, modestament, són alguns exemples per a trobar idees, fórmules, estils i sobretot l’estímul per a veure lo quotidià des d’una mirada diferent, la vostra mirada. Si ho aconseguiu haureu superat el més difícil, la resta ja serà costa avall.

Com què això va de contes, aquí teniu una sèrie de recomanacions de relats curts (i no tan curts) on trobareu cinc dels millors autores i autors.

Il·lustració de"Una mà de contes"

Il·lustració d'”Una mà de contes”

El gegant egoista.  (Oscar Wilde, 1854-1900) Una mena de conte de fades publicat al 1888 en la col·lecció El príncep feliç i altres contes. Va ser escrit dos anys després del naixement del seu darrer fill.

Visión de reojo.  (Luisa Valenzuela, 1938) Escriptora argentina que va treballar molts anys com a periodista i professora de literatura a Nova York. Aquest divertidíssim conte està inclòs al recull Aquí pasan cosas raras. Ediciones de la Flor, 1996.

L’assassí. (Stephen King, 1947) El conegut autor nord-americà és potser  l’exemple com un escriptor emimentment comercial s’està convertint en un autor de cult. Aquí podeu trobar el text complet d’aquest inquietant relat

Las lineas de la mano. (Julio Cortazar, 1914-1984) d’Historias de cronopios y de famas, un del llibres llegendaris de l’autor argentí, un  veritable antídot contra la solemnitat i l’aburriment.

Bella, bruixa, estimada. (Maria Barbal, 1949) Publicat a la revista Els Marges, l’autora pallaresa ens proposa un relat ple de nostàlgia rural.

I per acabar un altre mestre del relat curt, Quim Monzó. Un dels contes d’El perquè de tot plegat, portat a la gran pantalla per Ventura Pons e interpretat per la desapareguda i molt enyorada Anna Lizaràn.