LA GUANYADORA DEL MICROCONCURS QUE ENS HA FET SONDROLLAR

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin

M’agrada escriure. M’agrada. Des de sempre.

Aquestes han estat, pràcticament, les primeres paraules de l’Scarlett quan avui ens ha vingut a visitar al centre. L’Scarlett és l’Assumpta Vidal, la flamant guanyadora del Microconcurs d’enguany amb “La mirada de l’avi”, un microrelat tendre i evocador que casaria a la perfecció amb els trets distintius que, segons ens comenta, caracteritzen la seva escriptura: “en els meus relats, encara que no siguin subjectius, s’hi acaba traspuant el que sento, darrere sempre hi ha la meva ànima”.

L’Assumpta és una dona activa, extravertida i molt connectada també a d’altres expressions artístiques com les plàstiques i les musicals. Ens explica que escriu des de ben petita, poemes, relats curts, bàsicament per a consum propi i familiar, tot i que també n’ha enviat a d’altres concursos i a algun diari.

Potser no recordeu massa “La mirada de l’avi”. Però de ben segur que recordeu una paraula específica del relat, concretament la número quatre. Exacte, aquell verb que, en llegir-lo, i passats uns segons de moderada estupefacció, ens va fer sortir esperitats a consultar el diccionari, físic o en línia.

Sondrollar:  v. intr. [LC] Balancejar fent sotracs com fan certs bressols.

“La devia llegir en algun lloc i se’m devia quedar –ens comenta l’Assumpta–. Però la veritat és que em va sortir de dins de manera natural, expressant el que sentia”. De fet, diu que no va ser fins després d’enviar-nos el relat que va consultar si la paraula realment existia.

El que no sembla que hagi fet sondrollar gens ni mica l’Scarlett és el format triat aquest any per al Microconcurs. “Em sembla una molt bona idea això de les quatre paraules obligatòries –explica– perquè si algú va molt perdut li ajuda a seguir una mica el fil”.

Ens deia en un altre moment de la conversa que “posar en paper les llàgrimes no és fàcil. El mocador, el llences; el paper, acompanya”, metàfora emocional que ens sembla coherent amb l’opinió que expressa al voltant de la incidència del gènere en l’expressió literària: “la mirada masculina és més objectiva, més externa. I potser la mirada femenina és més descriptiva, més de sentiments”. Una mirada femenina, és clar, amb la qual l’Assumpta se sent molt més identificada.

Després d’acomiadar l’Scarlett i d’emplaçar-nos per a l’acte de lliurament de premis del 7 de març, no podem evitar que la música tènue de l’obertura de “La mirada de l’avi” ens acompanyi tot pujant les escales de la biblioteca.

“La tremolor em sondrolla per dins…”.

No direu pas que no s’aprenen coses noves amb el Premi de Relats Curts-Premi Relats en Femení.