El resultat s’ha cuinat a foc lent, ha estat molt ajustat, i hem viscut amb emoció el desenllaç fins a l’últim minut. Felicitats a Narm, esperem que gaudeixis de l’honor i del premi.
Us deixem amb el text guanyador perquè el degusteu, com un aperitiu dels relats que vindran. Gràcies per ser el motor i la resposta d’aquest projecte cuinat amb amor i ganes de viure!
“La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants. Només la mare creia en mi quan vaig decidir fer-me fustera. La gent s’estranyava, no només perquè fos una dona, sinó perquè en una regió sense mar vaig proposar-me construir embarcacions. També vaig voler aprendre a nedar i em vaig preparar físicament. He de ser capaç de caminar molts quilòmetres, tot i que nedar no em farà falta si arribats a la costa tinc el material per fer una barca prou resistent. Ho aconseguiré, pares, us escriuré des d’Europa.”

 

Pseudònim: Narm

 

Títol: Sense límits