Caterina Albert, gran escriptora de la literatura catalana

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin

A prop del Centre Cultural Sagrada Família i molt a prop de l’Ateneu el Poblet, trobem els Jardins de Caterina Albert. Un espai amb zona de joc i trobada entre les illes de cases.

Seguint la proposta de descobrir interiors d’illa que porten el nom d’escriptores, hem vingut a conèixer aquest espai i escriure aquesta entrada al blog de Relats en femení per retre homenatge a una de les grans escriptores de la literatura catalana, coincidint amb l’aniversari de la seva mort (avui, vint-i-set de gener).

Caterina Albert (L’Escala 1869-1966) inicià la seva carrera literària, sent molt jove. L’any 1898 va guanyar els Jocs Florals d’Olot amb el monòleg La infanticida, que justament vam tenir l’oportunitat de veure en escena al Centre Cívic el passat mes d’octubre dins la programació del Festival Tangent i interpretat per l’actriu Neus Pàmies.

A finals del segle XIX aquesta obra va crear un gran rebombori. El jurat d’aquell certamen s’escandalitzà quan va saber que darrere d’aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora. A partir d’aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim de Víctor Català, que va prendre d’un personatge de la novel·la, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida, les va signar amb aquest pseudònim.

L’adopció del pseudònim masculí —una estratègia generalitzada entre les escriptores de l’època— va permetre preservar la llibertat i l’autenticitat de la seva obra.

Us recomanem la lectura de l’article “De Caterina Albert a J.K. Rowling: quan el masclisme amaga la firma”, on la Marta Font, investigadora postdoctoral del Centre de Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona comenta “Les dones només podien escriure sobre certs temes. Tenint en compte que el gènere femení estava relegat a l’àmbit domèstic. Quan una autora transgredia aquest espai i afilava temes inapropiats per a una ploma femenina, se la tractava d’immoral i fins i tot de desviada”

“No hi ha dubte que Caterina Albert, com altres grans escriptores de la història, va haver de lluitar contra el seu entorn. Potser d’aquesta pròpia lluita va néixer Mila, la protagonista de Solitud. La seva novel·la més famosa parla precisament d’això, de trobar la individualitat i la llibertat femenines. La Mila és una dona del seu temps en tant que es veu forçada a viure amb un marit a qui ni desitja ni estima. Finalment, però, desafia la norma en trobar-se amb la solitud, quelcom molt malt vist en la condició femenina.”

L’any passat vam poder reflexionar sobre l’ús dels pseudònims amb l’excel·lent exposició “Anònimes”, comissariada per l’Espai Brut amb motiu de la 20a edició del Premi de Relats Curts. Aquesta mostra va agafar com a punt de partida la frase de la Virginia Woolf: “Per la gran part de la història, Anònim era una dona” amb l’objectiu d’homenatjar a totes aquelles escriptores que, pel simple fet de ser dones, van haver de quedar-se a l’ombra. Moltes d’elles van utilitzar pseudònims masculins o ambigus, per tal de ser valorades artísticament i ocultar la seva identitat per fer front als prejudicis socials. Moltes altres, simplement, van quedar soterrades en la història literària sota el nom d’Anònim.

Fent una recerca al web hem trobat una interessant infografia que destaca algunes de les escriptores més famoses que van adoptar pseudònims o noms masculins.

Des del Premi de Relats Curts, trobem important continuar fent una discriminació en positiu i promoure una convocatòria literària adreçada a dones. Dones en plural, diverses, singulars, genuïnes, transgressores.  Dones que tenen la llibertat d’expressar qualsevol temàtica, amb veu pròpia i el seu punt de vista.

I ens acomiadem recordant que esperem els vostres relats fins al diumenge 31 de gener!  Darrers dies i darreres hores de la convocatòria!