PIONERES DEL XIX
Durant els segles, les dones han estat excloses del desenvolupament científic, aquelles que ho intentaven eren qualificades de bruixes o, temps després, apartades en base al mite de la superioritat intel·lectual de l’home. No cal dir que les poques que aconseguien obrir-se pas, pertanyien a les elits socioculturals i no va ser fins a finals del segle XIX quan, de mica en mica, les dones van poder accedir a l’escola pública i progressivament a nivells educatius superiors. Avui volem retre homenatge a algunes d’aquestes dones, pioneres en els seus camps, amb el convenciment de que encara el camí de la igualtat és i serà llarg i pedregós.
Fotografia.
Julia Margaret Cameron, (1815-1879). La seva vida va ser esplaiada i ociosa fins al 1863 que, amb 48 anys, la
seva filla li va regalar una càmera de fotos. La fotografia era una afició força exclusiva en aquells anys, la tècnica era difícil i treure una foto “visible” era una feina de voluntat i passió que la portava a convertir-se en una ermitana bruta i desacurada en el vestir, només preocupada pels seus negatius que necessitaven entre 3 i 10 minuts d’exposició. La simpatia personal dels seus amics i familiars la van ajudar en tot moment, el seu marit mirava totes i cadascuna de les fotografies amb satisfacció; ella va prendre per costum anar corrent a ensenyar-li cada cristall i ell les acollia amb entusiasme. Després d’una curta però àvida carrera com a creadora d’àlbums familiars i religiosos i com a il•lustradora de llibres de poesia, es va traslladar a Ceilan on va morir d’un fort refredat als 64 anys.
Ecologia.
Ellen Swallow Richards, (1842-1911) . Massachusetts. Va ser la primera dona en entrar en el prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology) però no va aconseguir el doctorat perquè els professors del MIT no volien que el primer doctorat en Química fos una dona. Avui en dia se la considera la fundadora de l’ecologia i la ingenieria ambiental, disciplines que, a banda de no existir, topaven plenament amb l’esperit d’aquell moment. 
El seu àmbit professional es va centrar en el medi ambient: anàlisi de l’aire, de l’aigua i de la terra. Va ser una pionera en la protecció del medi. Va treballar en els tractaments de purificació de les aigües residuals, des de les llars a les indústries, de tal manera que va aplicar solucions de calefacció no contaminant a la seva pròpia llar. Encara li va donar temps, en el terreny de la mineralogia, d’aïllar el vanadi, metall fins llavors desconegut. El 1910, se li va concedir el doctorat honoris causa en el Smith College. Ellen Richards va morir, per una angina de pit, el 30 de març de 1911 a Boston, a l’edat de 68 anys.
Informàtica.
Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace, (1815 – 1852). Filla del poeta Lord Byron, va ser pel desig de la seva mare que es va dedicar a les matemàtiques, en part com a resposta al caràcter del seu pare. Posseïdora d’una gran intuïció i d’una pobre salut, va tenir 3 fills en el seu matrimoni amb el comte de Lovelace i estranyament en aquell temps, va seguir les seves investigacions. Va ser fonamental la seva amistat amb Charles Babbage, per a orientar els seus treballs cap a la màquina analítica amb targetes perforades que servirien per calcular fórmules algebraiques i altres funcions. Avui en dia és considerada com la primera dona programadora de la història de la informàtica, que va preveure la seva importància per al futur de la ciència. Al 1979, en el seu honor, se li va posar el nom d’ADA a un llenguatge de programació per a grans sistemes. Va morir, víctima del càncer, a l’edat de 36 anys.
Humilment, d’aquí poc, a la biblioteca també tindrem la nostra petita Ada. Sigui el que sigui, o informàtica o bibliotecària com les seves mares, l’important és que tindrà l’oportunitat de decidir-ho.
La majoria de les dades d’aquest post estan extretes del llibre de Rita Levi-Montalcini “Las pioneres” on es recullen unes 70 dones que van canviar la societat i la ciència des de la Antiguitat fins als nostres dies. Cap catalana o espanyola.
