El Microconcurs està dirigit a totes les persones majors de 16 anys. Cada participant podrà enviar tants relats com vulgui, però només optarà a un premi. Els microrelats hauran de ser obres originals inèdites, de creació pròpia i que no hagin estat premiats anteriorment. Poden estar escrits en castellà o català.

La temàtica dels microrelats és lliure, hauran de portar títol i començar obligatòriament amb aquesta frase:

“El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant.”
“Mi mundo ya es otro, pero aún no sé describirlo. Está delante de mí”

Extreta del llibre “L’hora violeta”, de Montserrat Roig.

Els microrelats han de tenir una extensió màxima de 140 paraules (exclòs el títol i la frase de començament). El període de presentació serà del 3 al 20 de desembre de 2020.

Pots consultar les bases completes.



Pseudònim: Mar Àrtic

Títol: Un altre món és possible

El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant i asseguda a la terrassa del bar, bolígraf i paper en ma, somio descriure’l amb la intensitat del millor cafè, curt però tant intens que convida a tancar els ulls per assaborir-lo a consciència mentre l’escalfor del sol de tardor acompanya els desitjos. Però quan els obro, el cambrer atabalat m´ha recollit la tassa que encara fumeja amb somnis d’un món diferent.


Pseudònim: Mar Àrtic

Títol: Somnis de llibertat

El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant, és damunt meu, és en els meus ulls, és dins una presó que em reclosa de per vida. Voldria tenir la clau que em donés la llibertat, voldria volar ben lluny i atrapar la lluna per convertir-la en blanca flor de nit. Somnio amb l’impossible, perquè ser presonera és un imant per imaginar. Hi ha temps per tot, hi ha temps per pensar, per contemplar, per observar amb lupa cada segon de la vida. Em llisca una llàgrima d´enyor i quan temo es converteixi en un mar de desencís…sona un mòbil…i em desperto en el seient de l’avió camí del paradís.


Pseudònim: Léa

Titol: île de Gorée (Senegal)

Mi mundo ya es otro, pero aún no sé describirlo. Está delante de mí”. El ferri se acerca a la île de Gorée. La embarcación, lentamente atraca. Ya en tierra, me dirijo con mi escaso equipaje (una maleta algo de ropa y algún recuerdo) hacia las casitas cercanas a la playa, donde juegan algunos niños, que al pasar me miran curiosos. A uno de ellos le pregunto: -¿Sabes dónde está la casa del acantilado? -Oui, je vous accompagne, Madame. Cuando llegué a mi destino, agradecida le di una propina al niño. Al entrar en mi nuevo hogar, miré por el ventanal y pensé: –“Será aquí, donde dejaré atrás mis debilidades y recompondré mi vida tan deshilachada. Aquí me recuperaré de mis anteriores fracasos. Aquí trataré de volver a escribir. Sin duda me ayudará la belleza de este lugar tan hermoso.


Pseudònim: Peba

Titol: Quanta, quanta traïció

El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant. Difuminat. Confús. Les parets grogues ja no hi són. Ni el riures. Ni les olors de la cuina ocupada. A les nits, m´adormo abraçada a la solitud, instal·lada sibil·linament als llençols, i us penso. A tots. A tu més. Quan jugava a veure el futur, no imaginava aquest hivern tan llarg. Enyoro fer cua per anar al bany. Barallar-nos per un trosset de sofà. Perdre els mitjons a la rentadora barrejats amb els vostres i no tornar-los a trobar mai. Jo em queixava, us renyava, no sabia que la nostra vida m´agradava tant. Ara ja no perdo res. Tot el que m´importava està perdut. El meu món ara és trist, solitari, però té un balcó que dona a casa vostra i us miro, us vigilo i veig que heu acceptat plàcidament que ella ocupi el meu lloc. Quanta, quanta traïció.


Pseudònim: Petjada

Titol: Vida

El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant el reflex que em torna el mirall nou de l’habitació, el que venia d’oferta en el catàleg que hi havia ahir vespre a la bústia, el reflex d’aquesta que ara sóc jo, em miro, em busco, em trobo, ara així tal qual, i penso que fer balanç de la meva vida no és una bona idea, ara és ara i sóc així amb els meus defectes, que són molts i les meves virtuts que també són moltes, clar que sí, i els meus moments, aquells que et menjaries el món, aquells que fas veure que tot va bé i d’altres que t’amagues sota la manta en un racó del sofà amb un cafè ben calent i on la Mel i el Ninu reben carícies amarades de vida amb pinzellades de nostàlgia, i de sobte miulen i em dibuixen un somriure.


Pseudònim: Estufa vella

Titol: La clau

El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant. En algun lloc del meu cervell. Pugna per sortir. Com l’esclau que s’allibera de les cadenes i el sol cega els seus ulls. He de baixar al rebost. Recordo haver-hi deixat sacs d’empenta i d’il·lusió. Massa cors dibuixats a l’escorça de la meva pell. Massa pluja fina de paraules. Aroma de mentides que ara ofega la pudor a sofregit i el sou escàs que ell porta a casa. En algun punt vaig deixar la clau. Només he de trobar el valor de fer girar el pany. He comptat mil vegades els graons fins al portal de casa. Després el carrer fa baixada i podré agafar embranzida. Quan giri el cap i vegi el foc sortir per la finestra sabré que començo a ser davant d’un futur incert però meu.


Pseudònim: Bagheera

Titol: Quisimos, pero no

Mi mundo ya es otro, pero aún no sé describirlo. Está delante de mí pese a todo mi esfuerzo por evitar nuestra encrucijada. Cuando el recuerdo de aquel momento erizaba mi piel, el presente golpeaba mi ensoñación con rutinaria apatía. Abracé la distancia como el único acompañante que podía alejarme del querer y no poder, más tú seguías insistiendo en un inmutable y tortuoso silencio tatuado en mi memoria. Nuestros espectadores de antaño, ahora desprendían un halo de ignorancia pasividad, cuando tú y yo sufrimos su vil censura. Y ahora, después de tanto anhelo, achacas tu irresolución a que ya no es nuestro momento. Desde luego que no lo es, pero ahora mi mundo ya no eres tú, es otro. Creaste lascivia sin atenerte a su inalterable inmortalidad, en fiel búsqueda de la felicidad arrebatada por nuestro instante.


Pseudònim: Peke

Titol: Punt i a part

El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant, cobrint els somriures que il·luminaven la meva rutina, arrabassant-me les últimes hores de la persona que m’estima des del primer dia, empetitint la meva pròpia ànima. Pateixo, diàriament, el respecte que tinc vers ell, no el conec en persona, però em rodegen testimonis de la seva intolerància. Són crits de soledat, dolor i anhel per una abraçada que no va poder ser. Aquest món no mereix una descripció, tan sols un final. Un punt i a part per tal de poder retrobar-nos amb la mà que mai hauríem hagut d’abandonar.


Pseudònim: BeniMedea

Titol: EL DISFRUTE

Mi mundo ya es otro, pero aún no sé describirlo. Está delante de mí. Avanzo con miedo, pero dentro de mí tengo la seguridad de que es lo correcto. Todos estos años parece que me he preparado para ello. Algo dentro de mí, me empuja al abismo que significa dejar la zona de confort. Me lanza a vivir sin que el cinco de cada mes, milagrosamente, mi cuenta corriente se engrose. Ahora he de poner excusas cuando alguien diga: ¿pedimos algo y ya que estamos, cenamos aquí? Y yo veo que peligra la compra de la semana si me quedo. Pero sin embargo, puedo pasear una mañana por el centro e ir a un museo sin apenas gente. Y me siento afortunada por tener tiempo para leer desde que acabo de comer hasta que se hace de noche. Puedo VIVIR. Y es que mi mundo ya es otro, solo me queda disfrutarlo.


Pseudònim: Rosa dels vents

Titol: Manifest a trenc d’alba

El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant. El veig, està ple de llum i alegria. Em convida a entrar-hi, però no goso. És radiant, prats verds, cel blau i sol. Sabré caminar pels seus camins?? Veig un rètol amb el meu nom, assenyalant la direcció. Sé que m’espera per viure tot allò meravellós que encara no he viscut. Ara sóc lliure, i tot el possible és també el meu futur. Em sento forta i preparada per entrar-hi… i entro!! Oooooh… el terra és flonjo com un cotó de sucre, l’aire net, transparent, l’escalfor tèbia del sol a la cara, i els meus ulls que s’ omplen dels colors de la vida. I jo, amb la meva maleta i el meu treball, camino cap al meu lloc , en el meu nou món. Juro viure feliç!!


Pseudònim: Sara Gualba

Titol: El meu món ja és un altre

El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant. Enrere queda la vida fins avui. Les pors, les incerteses. Davant, tot allò que ara sé que tinc al meu abast. Les il·lusions. La vida en majúscules. La llum. L’amor.