Tothom és un relat en si mateix. O conté un munt de relats, siguin reals o ficticis. Com a persones que vivim en societat ens relatem amb els nostres actes, però sobretot amb les paraules que emprem per relacionar-nos o per explicar les nostres vivències, el nostre dia a dia. Els relats, la literatura, les històries de ficció estan molt més presents a la nostra quotidianitat del que podem creure. Els guions de les sèries i pel·lícules que veiem als cinemes o a les plataformes, les cançons ja siguin d’autor com de grans estrelles mediàtiques o els pòdcasts que fa uns anys estan tan de moda, són fruit d’un treball…

Com una bola de neu imparable que a mesura que baixa es fa més gran, el Premi Relats Curts en Femení va anar adquirint complicitats i elements que any rere any el farien més complet. L’experiència de tota una dècada per part del Centre Cívic i l’energia i motivació d’un equip molt heterogeni per part de la Biblioteca (2009) van transformar el projecte en alguna cosa més que un concurs literari. Durant els deu anys següents es van muntar exposicions vinculades a l’esdeveniment, com la de Ximena Pérez Grobet sota el seu segell editorial Nowhereman Press (2014); les comissariades per Maria Pujol “El llibre en femení” (2015) i “Llibre d’artista…