Avui és un dia molt important ja s’han llegit tots els relats, 395! Es diu aviat. Res a veure amb aquells inicis, quan malauradament algun any havien quedat premis deserts… Això ens fa enormement contentes: tantes històries, tantes coses a dir… Però a la vegada és una tasca complicada, sovint és difícil destriar en mig de tanta varietat. És per aquest motiu que comptem amb un jurat divers, amb un criteri molt afinat i amb algunes components del tot veteranes en aquest premi. Elles són la Susana Vallejo (escriptora), l’Elena González (de la Tòmiris Llibreria), la Yaiza Berrocal (escriptora), la Montserrat Vilà (del Grup de Dones de l’AVV de la…

Des del 2019, el vestíbul s’ha convertit en un reclam per a la inspiració, tant de les participants en el Premi com de l’equip del Centre Cultural. Els companys i companyes de l’equip, aprofitem l’avinentesa per vestir aquest espai de creativitat i colors amb la il·lusió de captar l’atenció de les fugaces escriptores que passeu pel vestíbul. I per transformar aquest espai en una invitació al plaer d’escriure, hem fet servir tota mena de formats: verticals, plans, penjats o asseguts. Amb auriculars, lletres o dibuixos… Amb un pressupost irrisori, totes les instal·lacions han sigut fruit de l’enginy, la voluntat i la creativitat de les companyes de la Biblioteca, especialment agraïdes…

Tothom és un relat en si mateix. O conté un munt de relats, siguin reals o ficticis. Com a persones que vivim en societat ens relatem amb els nostres actes, però sobretot amb les paraules que emprem per relacionar-nos o per explicar les nostres vivències, el nostre dia a dia. Els relats, la literatura, les històries de ficció estan molt més presents a la nostra quotidianitat del que podem creure. Els guions de les sèries i pel·lícules que veiem als cinemes o a les plataformes, les cançons ja siguin d’autor com de grans estrelles mediàtiques o els pòdcasts que fa uns anys estan tan de moda, són fruit d’un treball…

Com una bola de neu imparable que a mesura que baixa es fa més gran, el Premi Relats Curts en Femení va anar adquirint complicitats i elements que any rere any el farien més complet. L’experiència de tota una dècada per part del Centre Cívic i l’energia i motivació d’un equip molt heterogeni per part de la Biblioteca (2009) van transformar el projecte en alguna cosa més que un concurs literari. Durant els deu anys següents es van muntar exposicions vinculades a l’esdeveniment, com la de Ximena Pérez Grobet sota el seu segell editorial Nowhereman Press (2014); les comissariades per Maria Pujol “El llibre en femení” (2015) i “Llibre d’artista…