Sempre que entro al 210, em dona per pensar que potser ens podríem organitzar entre nosaltres. Allà estem els veïns i les veïnes, el voluntariat, el personal de les entitats, la gent amb ganes d’ajudar i d’acompanyar a altres que caminen al costat amb menys sort. Persones que tenen ulls per mirar el que passa al voltant, que s’ ajuden quan cal. Persones com la Carla, amb els seus ulls negres, el somriure blanc i una sincera mirada violeta. Potser no necessitem ningú més. Mira que si un dia ens apoderem de veritat… La Carla ens explica:  Hèlia és una associació sense ànim de lucre fundada l’any 2008 i formada…

Com cada any, des de fa 18 ja, de mica en mica es va fent el miracle i desenes i desenes de dones escriptores responeu a la nostra convocatòria i ens envieu les vostres històries. Per què escrivim? Quina espurna salta i ens fa posar-nos davant l’ordinador o el paper per explicar ( no sabem ben bé a qui) allò que ens preocupa, o ens diverteix, o ens excita, o potser ens indigna? Crec ningú ho sap, però és un impuls irrefrenable ple d’exemples a la història de la literatura. “La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.” És un impuls que les dones, com en tants d’altres…

Travessem el barri transportant la nostra butaca vermella i quan arribem a la llibreria la deixem aparcada a la porta. Malgrat que no ens coneixem personalment, crec que ella ja es fa una idea de qui mena de persones som. Té uns ulls negres i eixerits als quals sospito que poques coses se li escapen. És l’Amanda Cuesta, sòcia-treballadora de La Caníbal S.C.C.L. llibreria i molt més, del nostre barri. Pots presentar breument aquesta entitat? La Caníbal és una llibreria; una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre que vol contribuir a la transformació radical —un horitzó anticapitalista, (trans)feminista i descolonitzat. Els llibres són per a nosaltres eines de…

Arriba decidida i propera, es nota que coneix l’equipament, i no s’estranya quan diem que li farem la foto al terrat de l’edifici. És un bon lloc per observar la gent del barri, els veïns i veïnes que, ja al capvespre, caminen decidits cap al Centre Cultural o cap a l’Espai 210 on la Fundació Aroa realitza les activitats al barri. Ella és Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa, que ara seu a la butaqueta vermella on comencem aquesta sèrie d’entrevistes a les dones d’avantguarda del barri de la Sagrada Família. Pots presentar breument aquesta entitat? Som una entitat sense ànim de lucre compromesa amb la salut biopsicosocial de…