-
“Montserrat Roig, una escriptora total”
“El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant.” Avui vull traçar petites cartografies i parlar de memòries personals i col·lectives. Surto a passejar molt a prop del Centre Cultural i arribo fins a l’interior d’illa Montserrat Roig. Trobo una gran plaça, zones enjardinades i jocs infantils. Espai de trobada i relació. Petit pulmó verd. Àgora entre cases de l’Eixample. Uns jardins d’interior d’illa amb nom de dona, dedicats a l’escriptora i activista Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946 – 1991). “Una de les grans figures de la literatura catalana del segle XX. La seva vida és representativa de la generació que…
-
Delícies de Microconcurs
Durant aquest mes de desembre us convidem a participar en el concurs de microrelats online, activitat vinculada a la 21ª edició del Premi de Relats Curts. Com ja és tradició, us proposem un petit repte per escriure i enguany hem escollit com inici dels microrelats una frase de la Montserrat Roig per commemorar els 75 anys del seu naixement. Tots els microrelats participants han de començar amb aquesta frase extreta de la seva obra L’hora violeta: “El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant.” “Mi mundo ya es otro, pero aún no sé describirlo. Está delante de mí.” Els microrelats han…
-
Ja tenim guanyadora del microconcurs!
El resultat s’ha cuinat a foc lent, ha estat molt ajustat, i hem viscut amb emoció el desenllaç fins a l’últim minut. Felicitats a Narm, esperem que gaudeixis de l’honor i del premi. Us deixem amb el text guanyador perquè el degusteu, com un aperitiu dels relats que vindran. Gràcies per ser el motor i la resposta d’aquest projecte cuinat amb amor i ganes de viure! “La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus…
-
EL MICROCONCURS
A mi el que de veritat m’agrada és estar melancòlica, amb la sensació que et puja pel pit en aquells moments en que, darrera dels vidres, mires com cau la pluja a fora i no veus res. En realitat estàs mirant cap a dins, cap a allò que trobes a faltar, cap a allò que ja has perdut. I potser així mira la noia de la capçalera del blog, de la nostra nova capçalera creada per la Maria Herreros, il·lustradora amiga i voluntària en diversos projectes de la biblioteca. La Maria dibuixa expressions i situacions difícils, que no pots deixar d’observar. Però finalment es produeix el miracle i trobes la…