“Montserrat Roig, una escriptora total”

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin

“El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant.”

Avui vull traçar petites cartografies i parlar de memòries personals i col·lectives.

Surto a passejar molt a prop del Centre Cultural i arribo fins a l’interior d’illa Montserrat Roig.

Trobo una gran plaça, zones enjardinades i jocs infantils.

Espai de trobada i relació. Petit pulmó verd. Àgora entre cases de l’Eixample.

Uns jardins d’interior d’illa amb nom de dona, dedicats a l’escriptora i activista Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946 – 1991).

“Una de les grans figures de la literatura catalana del segle XX. La seva vida és representativa de la generació que va néixer i créixer sota les mordasses del franquisme.” Temps de lluita, revolta i activisme. “Montserrat Roig va combatre en els fronts de la literatura i el feminisme. Però, també, en el de la lluita contra el silenci i l’oblit.”

Passejo pels jardins i trobo un element singular, que no sé identificar amb precisió.

Penso de nou en la frase que hem escollit per començar els microrelats de l’edició del Microconcurs d’enguany:

“/…/ Encara no el sé descriure. És al meu davant”

M’informo ràpid. És una olla de cocció, un dipòsit cerveser de color coure, en memòria del passat d’aquest indret on estaven ubicats els trens d’envasar de l’antiga fàbrica Damm.

Coure: metall noble, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor.

M’imagino la cocció d’un bon most  i recordo el gust d’una bona cervesa artesana.

Somric i m’imagino tots els microrelats que s’estan coent, a punt d’ebullició, per participar en el Microconcurs que està a punt de finalitzar. (No badeu, teniu fins al 20 de desembre per participar! )

I m’assec a un banc per llegir de nou la presentació del llibre escrit per l’Aina Torres i editat per Sembra Llibres (Montserrat Roig. La memòria viva), que m’ha agradat tant:

La Montserrat Roig “estava convençuda que «si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria» i ho va dur a la pràctica al llarg de la seva vida. Va recuperar la memòria amb la literatura, obrint les seves pàgines a les dones proscrites en la tradició literària; amb el periodisme, donant veu a les persones que no la tenien; i amb reportatges d’investigació, com el que va esdevenir l’obra de referència sobre els catalans als camps d’extermini nazi. Perquè Montserrat Roig fou una escriptora total que partia de la idea que la cultura és l’arma més revolucionària a llarg termini.”

I torno al despatx del Centre Cívic per escriure aquesta entrada del blog del Premi de Relats Curts, Relats en Femení, i saludar-vos en representació de l’equip del Centre Cultural Sagrada Família.

MLLR