FRONTERES

Centre Cultural SF

frontera f Espai on es posa en joc, de vegades en forma constant, de vegades subtil, de vegades violenta, de vegades encoberta o expressament exposada, l’existència de l’altre’ en totes les concepcions que aquesta existència suposi. (Celi y Harrington, 2006).

La niña by Lila Downs on Grooveshark

Aquesta visió de la frontera, coincideix amb la de l’obra de l’escriptora Gloria Anzaldúa (1942-2004) dona chicana i per tant en el “border” de dues cultures, nord-americana i mexicana, on va treballar en la construcció d’una tercera identitat, la Gloria Anzaldua in Albuquerque, early 1990smestissa. Aquesta posició fronterera li va permetre transcendir de la geografia i l’ètnia i situar-se en els límits de gènere, com a dona i lesbiana, condicions oprimides tant per la cultura mexicana com la estatunidenca. La seva vivència en aquest no-lloc  la podem trobar expressada al seu llibre Bordelands La Frontera The New Mestiza.

Moltes vegades la frontera també es posa en joc de forma violenta. A la novel·la 2666, l’obra maquiladoramestra d’en Roberto Bolaño, en el seu capítol La parte de los crímenes, descriu els feminicidis esdevinguts a Santa Teresa (Ciudad Juarez), a la riba del Rio Bravo. Des de que van trobar el cos de Alma Chavira Farel, de 13 anys, al gener de 1993, han estat més de 700 les víctimes, en general dones joves o adolescents, que van abandonar estudis i família per anar a aquesta zona de Mèxic, on cerquen treball per sous de misèria a les maquiladoras i moltes vegades el que troben és la violació, la tortura i la mort.

Ja veiem que de fronteres no hi ha només entre països. De vegades les de caire social poden separar tant com les que veiem en l’exposició Dones Afganistan de Mònica Bernabé amb fotografies de Gervasio Sánchez al Palau Robert. Aquesta exposició ens mostra com viuen les dones a una banda de la frontera que ve marcada per un burca o txadri, i relata una violència endèmica i estructural envers les dones d’aquell país.

Gervasio Sánchez

Però no oblidem que aquesta violència es manifesta a altres països, també el nostre, on els vestits occidentals no poden ocultar aquesta mateixa lacra. Aquest any són ja més de 50 les dones assassinades a Espanya per l’únic motiu de ser-ho.

En l’univers masclista, les dones també representem l’altre, allò que està oprimit, allò que trenca la unitat del mon masculí, de tal manera que fins i tot s’utilitza la paraula home per designar el ser humà en general. Pobre, morena i dona són condicions de triple explotació, econòmica, racista i sexual que massa vegades porten a la pitjor de les fronteres, la que separa la vida de la mort.

EVAWOrangeGrid_675x317

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *