El Microconcurs està dirigit a totes les persones majors de 16 anys. Cada participant podrà enviar tants relats com vulgui, però només optarà a un premi. Els microrelats hauran de ser obres originals inèdites, de creació pròpia i que no hagin estat premiats anteriorment. Poden estar escrits en castellà o català.

La temàtica dels microrelats és lliure, hauran de portar títol i començar obligatòriament amb aquesta frase:

“La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants”

“Mi madre habría hecho todo lo posible para persuadirme de que yo era capaz de grandes proezas; pero mi padre, que creía que la ambición era el camino más seguro hacia la ruina y el cambio una palabra equivalente a destrucción, no hubiera prestado atención a ningún plan para mejorar mi condición y la de mis semejantes.”

Extreta del llibre “La Llogatera de Wildfell Hall”, d’Anne Bronte.

Els microrelats han de tenir una extensió màxima de 140 paraules (exclòs el títol i la frase de començament)

Els participants hauran d’enviar els treballs a través del formulari que trobaran al bloc premirealtsenfemeni.cat, completant tots els camps obligatoris d’aquest. El període de presentació serà del 2 al 26 de gener de 2020. Pots consultar les bases completes.


Pseudònim: Llum de maig

Títol: Odi silenciat

La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants. Sempre els he odiat en silenci. Els voldria matar. A tots dos. A ella, pel seu somriure encobridor i la sang freda d’acaronar-me quan em llevo; a ell, per aixafar-me el cos, la il·lusió, la joventut i la vida, nit rere nit, a l’habitació. Soc una nena de casa bona. Jove, llesta, bonica, forta, amb un futur il·luminat. Per què no escapar de tot? Perquè no puc marxar. Ni els puc parlar. Ni puc cridar. Tampoc els puc matar. Ni a ells, ni a mi. Potser aviat no els podré ni mirar amb l’odi que s’ha anat gestant al meu llit i que em manté viva. Tinc esclerosi múltiple en fase avançada.


Pseudònim: Eponine

Títol: Decisión

Mi madre habría hecho todo lo posible para persuadirme de que yo era capaz de grandes proezas; pero mi padre, que creía que la ambición era el camino más seguro hacia la ruina y el cambio una palabra equivalente a destrucción, no hubiera prestado atención a ningún plan para mejorar mi condición y la de mis semejantes. Así que para evitar discrepancias, cerré la puerta detrás de mi y empecé a caminar por la cuerda de mis ilusiones, por esos caminos llenos de sueños que me llevarían a una vida tan incierta como real pero solamente mía.


Pseudònim: sugar kane

Títol: Ser yo

Mi madre habría hecho todo lo posible para persuadirme de que yo era capaz de grandes proezas; pero mi padre, que creía que la ambición era el camino más seguro hacia la ruina y el cambio una palabra equivalente a destrucción, no hubiera prestado atención a ningún plan para mejorar mi condición y la de mis semejantes. Así que decidí ser yo; evité el naufragio y seguí el camino de piedras iluminadas que me llevaba a la vida real y que para bien o para mal, solamente sería responsabilidad mía. A fin de cuentas, ¿qué podía pasar?


Formulari