Qüotidianament ens enfrontem als tuits, les frases curtes i les lectures en diagonal. El Centre Cultural Sagrada Família, atent a donar una oportunitat als nostres microescriptors, convoca paral·lelament al concurs gran, la 2a edició del Concurs de Microrelats On line, el Microconcurs, amb l’objectiu que puguin mostrar les seves habilitats literàries totes les persones (en aquest cas homes i dones) que vulguin expressar una idea amb poques paraules. Amb brevetat, si la qualitat és bona arribes al cel, en canvi si és dolenta…no et fas tan mal.  Si us agrada la idea podeu consultar les bases de participació.

Només recordar que totes les narracions ha de començar per la frase:

“Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda , que ho digui, que alci la veu, que cridi”

“Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite”

I continuar amb un màxim de 140 paraules més, tant en la versió en català com en castellà.

L’edició d’enguany es celebrarà de l’1 de desembre de 2017 al 31 de gener de 2018.

Per participar en aquest Concurs caldrà emplenar totes les dades del formulari que es troba a la mateixa pàgina. 

 

 

ESTÀ TANCADA LA 2a EDICIÓ DEL CONCURS DE MICRORELATS.

EL GUANYADOR ÉS EL TITULAT “y que el viento nos lleve”

 

 

PARTICIPANTS 2a edició Microconcurs 2017-2018

 


Perfecta.

– Dile que si algo la incómoda, se queje, grite – me dijeron. Estas palabras retumban en mi interior, una y otra vez, sin más efecto que el de un paracetamol para calmar el dolor de una historia rota. Ahí estoy yo, con el mundo paralizado ¿o soy yo la que está en estado de parálisis? Intento gritar, pero no consigo emitir ningún sonido. Me miro en el espejo mientras me anudan el último gancho del corsé. – Que guapa estás – me dice. Sonrío. – Tengo que ir al baño, si me disculpas…- le digo. Entro en el baño y me acomodo, adopto esa postura que se ha vuelto ya tan familiar. Me ayudo con mis dedos índice y corazón, mis dos grandes aliados, y libero mi desazón. – Algún día aprenderé a gritar – me digo.

Clavo y canela

 


 

CONVERSACIONES DE PAREJA

Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite Ella le dijo: “no quiero que hagas nada que no quieras hacer”. Y él siguió sin fregar los platos y comiendo pizzas delante de la televisión mientras miraba el futbol con los pies encima de la mesa. Él le dijo: “sé tú misma”. Y ella dejó de depilarse y empezó a preparar comida vegetariana. Ella se compró un wok y aprendió a hacer tempura. Él se compró un ticket restaurante y cenó cada noche en el bar de abajo. Ella había cambiado, o eso creyó él. Él era el mismo de siempre, o así se lo pareció a ella.

Trilobites

 


 

Díselo

– “Dile que, si algo la incómoda, se queje, grite”. Con estas palabras, Sara alentaba en sus sesiones de crecimiento personal, a tomar una actitud de vida que, además, era un grito de liberación, que a ella misma le habían transmitido muchos años atrás. Sara cada vez que recordaba esta frase, realizaba un viaje retrospectivo que supuso un punto de inflexión en su vida. A partir de ese momento, entendió la necesidad de manifestar aquello que nos abruma e inoportuna. – “Días antes de dar a luz a mi primer hijo, un amigo de mi padre me dijo, Sara si te duele, quéjate y grita. El dolor debe expresarse al igual que el placer. Efectivamente, cuando llegué a la sala de partos, sola y temerosa, grité de dolor como había maullado de placer y como lloró mi hija al nacer”.

Ludri

 

 


 

LLIBERTAT

Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi. Digues-li que patirà, que plorarà, que enyorarà, que la còlera s’apoderarà d’ella. Digues-li que trobarà a faltar la dolçor d’uns llavis amorosos, la música de les veus, l’escalf d’altres cossos, les pessigolles de l’amor i la rabior de la tristesa. Però digues-li també que això vol dir sentir-se viva. I quan tot això hagi passat, quan el temps hagi sanat les ferides, quan el malestar només sigui un record, quan la maduresa l’hagi fet sàvia, el camí serà planer, el sol inundarà el dia i la nit s’omplirà d’estels. I aleshores algú altre se sentirà incòmode, tindrà por de cridar i no voldrà alçar la veu, però tu estaràs al seu costat amanyagant-li la cara i dient-li que això vol dir llibertat.

Elisenda

 


 

Un món millor

Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda , que ho digui, que alci la veu, que cridi. Digue-li també com l’he estimada, com us he estimat a les dues. Digue-li, que malgrat tot, el viatge ha valgut la pena. Sigueu fortes, us estimo! L’aigua és glaçada, a l’embarcació de salvament ja no hi cap ningú més, però estic en calma, les meves filles han estat rescatades. La gran cuidarà de la petita i sortiran endavant, en un món que segur que serà millor, sense por, sense trets, sense bombes, i també en un món en que les dones puguin fer valer els seus drets i puguin lluitar per millorar les coses. Segur que la meva lluita no haurà estat inútil, segur que ho aconseguiran. Em deixo anar, l’embarcació s’allunya i no veig la costa. M’enfonso i tot és silenci i foscor i el no res.

Medes

 


 

Aguante

-Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite pero sobretodo que lo haga sin mover un solo músculo que no sea de la cara. Lo que le están haciendo es lo suficientemente importante como para aguantar esta pequeña tortura,- aclaró. La mujer alta se lo tradujo en su lengua, que a la doctora le sonó a chino pero cuando vio una pequeña muestra de comprensión en su cara supo que podía continuar. -Ahora pasaremos a hacer la parte más importante, la reconstrucción. Poco después veía en la cara de la chica una mueca de dolor, pero ni un solo quejido, ni un solo grito. Solo aguantaba estoicamente con ojos llorosos. Unas horas después, en la sala de postoperatorios, la doctora supo que había conseguido, una vez más, que una valiente mujer africana volviera a andar tras pisar una mina.

Claraboen

 


 

Fal·lera de felicitat

“Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi.” Doncs bé, seguint aquest consell a la fi he pogut alliberar-me de la abassegadora sensació que comporta el maltractament, tot i patir encara malsons. De fet, he aconseguit trencar les cadenes que em lligaven a un matrimoni ominós. Gràcies a Déu de mica en mica he sabut redreçar la meua vida al costat d’un home que em respecta i m’estima per damunt de tot. Malgrat la recança d’un passat dissortat, el meu cor ha revifat de bell nou i a hores d’ara batega cofoi de joia en una frenètica fal•lera de felicitat.

David

 


 

LLANTO NÚMERO 4065

“Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite” Es lo último que escuché decir al “cirujano” antes del frío tacto del bisturí. Lo siguiente, el primer llanto de mi pequeña. El llanto poderoso de toda una, entonces, indefensa superviviente. El de angustia de la adolescente con la cabeza rapada y cuatro dígitos tatuados en su antebrazo apartando las ratas de los cuerpos de compañeros suyos. El del miedo ante el nuevo estado de ser libre. Divino, el de una mujer amada ante el altar. El de madre primeriza y el desgarrador ante la muerte de su descendencia. Ahora es el de una anciana que no le teme a nada, ni a la misma muerte que le acaricia la garganta. —¿Te parece poco el sufrimiento por el que ha tenido que pasar? No lo prolongues más. Deseo reencontrarme con mi niña.

Púrpura

 


 

MIRALL DESESPERAT

“Digueu-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi”, li dic a la imatge que se’m reflecteix. Només ella pot fer-li veure la gran dona que és en el món real.

Púrpura

 


 

ACTUACIÓ FINAL

“Digueu-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi. Un, dos… tres”. Rere un esclafit de dits, l’invitat obre els ulls. Sota l’influx hipnòtic, cita les paraules al temps que acota el cap esperant el pitjor. Asseguda al seu davant, la seva dona l’aixeca i un flaix recorre la seva mirada.

Púrpura

 


 

Enséñale, demuéstrale

Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite. Alza la voz y díselo. O no, mejor no se lo digas. Enséñaselo. Enséñale que, si algo la incomoda, se queje, grite. Con tu ejemplo, tu maravilloso ejemplo. ¿Cómo? Demuéstrale cómo se hace. Quéjate y grita cuando algo te incomode. O sí, mejor díselo. Díselo, enséñaselo y demuéstraselo. Con tu voz y con tu ejemplo, tu maravilloso ejemplo. Y yo, amiga mía, te acompañaré con mi ejemplo, mi maravilloso ejemplo. Y otras mujeres, amiga mía, nos acompañarán: mujeres que gritan y se quejan, que no callan ni obedecen, que luchan y se defienden. Nos acompañarán con su ejemplo, su maravilloso ejemplo.

Mar

 


 

Que cridar és millor que el silenci

“Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi. Que mai no estarà sola i que sempre hi haurà algú… Bé, i tant que hi haurà algú, és un hospital i que en tot cas, el procediment d’extreure el DIU no és tan terrible com posar-lo. Digues-li que l’estarem esperant a casa seva per fer-li un te i acompanyar-la. Que no és res, però que estarem amb ella. I que cridi, que cridi molt, que cridar és molt millor que el silenci, això pel DIU i per la vida, reinita”

Juana

 


 

(r)estrenyiment

Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi, però que tampoc es passi. Vull dir, al cap i a la fi continua sent la nostra princesa. Un pèl rebel està bé, és fins i tot atractiu, però s’ha de trobar el punt correcte. No volem que li diguin radical, perro flauta o feminista. Ja sabem tots que la igualtat és important, però no ens negarem que hi ha diferències que ens convenen a tots, o no? No volem trencar amb l’statu quo, només viure amb la il·lusió que canviem les coses mentre tot es manté exactament igual. Digues-li que sigui lliure quan somnií i recorda-li que somniar desperta és cosa de nens.

Clavo y canela

 


 

L’anunci

“Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmode, que ho digui, que alci la veu, que cridi” Com m’hauria agradat cridar abans, abans de sentir aquelles mans que relliscaven per la meva pell com rosada escalfada per un sol de primavera, agradables i tèbies com el té de cada nit, poderoses mans que sostenien el nostre món. També hauria d’haver alçat la veu per parlar amb mi mateixa i dir-me que m’havia equivocat, que havia d’agafar embranzida per desempallegar-me de la maleïda àncora que no em deixava avançar. Ni ho vaig poder dir a les meves amigues ni a la meva germana. Vergonya, vergonya de nena petita i poruga. De sobres sabia que el mandat familiar era protegir els meus fills fos com fos. Aquest anunci del 016 peca d’ingenu: quan et vols adonar no és incòmode, és insuportable. Cal guardar silenci. Amb els seus crits i cops està tot dit.

Tinta y seda

 


 

Las casualidades no existen

-“Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite” –se oía al doctor comentar con su colega en la cabina de control -Es que tengo claustrofobia –grité cuando la camilla se metía en el túnel. -Si ves que no aguantas, tocas el botón. -Estoy muy nerviosa… Como preveía, me desmayé. Así fue cómo conocí a Lorena, una enfermera de ojos grises encantadora y una amante extraordinaria. Primera escapada romántica: Aragón, la tierra de sus antepasados. Con las historias de los parientes del pueblo y una partida de bautismo de su madre, hicimos un árbol genealógico. Entre risas, me animé a dibujar el mío. Cuando llegué a la rama de mi padre, se me quebró el alma. Él, con su doble vida, finalmente había tenido una hija que heredó el gris de sus ojos. Me regaló una ración doble de dolor, él siempre tan generoso con las mujeres.

Tinta y seda

 


 

NO HAY MAYOR DESPRECIO

-“Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite” ¿Por qué se lo dice a la enfermera y no se dirige a mí? Que está muy ocupado preparando la máscara de la primera sesión, ya lo sé, pero quiero que me mire, buscar la tranquilidad en sus ojos, sinceros o no. Me incomodó cuando noté que mi doctora me repetía unas pruebas aparentemente extraviadas, me quejé con el primer pinchazo de la biopsia y grité, y lloré, y me derrumbé con el pronóstico fatal. Cuando salga de esta sala, donde te queman por dentro y te hielas por fuera, le daré un abrazo muy fuerte a Candela, mi orgullo de abuela. Quiero desearle suerte en el MIR y le pediré que cuando atienda a sus pacientes no olvide que nadie quiere gritar de dolor, pero mucho menos de soledad en la pena.

Tinta y seda

 


 

NOVEL

-“Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite” -Mensaje recibido, whisky alfa cinco. A buenas horas se acuerda el jefe de mí. Embutida en un traje de neopreno, con las gafas empañadas, un compañero torpe que no ayuda y una amenaza de bomba en la base de un submarino. Siempre igual, a las chicas nos toca gritar. Claro, los polis duros van al lavabo con todo el santoral y se quedan tan anchos. Respiración contenida, corte de cable rojo y la bomba ya abortada muestra un mensaje en el display: Bienvenida al cuerpo!! Serán cabrones….por una vez, la broma ha tenido gracia.

Tinta y seda

 


 

Somos nosotras

Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite. Dile que nacemos completas y no necesitamos media naranja, porque somos la macedonia entera. Dile que si un niño le pega no es porque ella le guste. Dile que tiene derecho a ser madre de diez o a no ser madre de nadie. Dile que su valor como persona no es directamente proporcional al largo de su ropa, ni tiene nada que ver con su vida sexual. Dile que el amor romántico mata. Dile que no tenga miedo, porque somos muchas las que ya gritamos cuando algo nos incomoda. Pero sobre todo, por favor, dile que la manada somos nosotras.

Yiyi

 


 

LA BONA GERMANA

«Digueu-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi», vaig xiuxiuejar a l’oïda de la meva nina preferida mentre ens abraçàvem. Era un comiat trist. M’ hagués agradat tan tenir més temps per jugar… Però ara vetllaria per ma germana com ho havia fet per mi durant uns anys. Després, ambdues es ficaren al vell bagul de l’altell i vaig girar la clau amb un somriure. Al poble continuen parlant de la seva misteriosa desaparició, però jo sé que estan bé. Elles poden jugar eternament. Tot i així, dormo amb un ull obert per si se m’apareixen per unir-me a elles.

Púrpura

 


 

La valentia de la Bel

Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi, que no se’n torni a estar mai més de dir el que realment cal dir. Digue-li, recorda-li, però ella ja ho sap. Ho sap millor que qualsevol de nosaltres. Igual que sap que si en aquell moment s’hagués rebel·lat, ara ja seria lliure. Però no passa res, ho tornarà a ser; per molt que a ell li pesi. Tornarà a escriure i ni ell ni ningú podran aturar les lletres que sortiran explosives dels seus dits. Encara amb més ràbia i força que abans, encara amb més veritat i més passió. La Bel tornarà a agafar la seva ploma lila preferida i tornarà a fer trontollar el món. La Bel recuperarà la mobilitat a la mà esquerra, la seva mà de creació i, llavors, llavors no existirà cap ésser sota la capa del cel que la pugui aturar.

Lluna Creixent

 


 

y que el viento nos lleve

Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite. Que grite hasta que se le corte la voz y se le hinchen las venas de la frente. Hasta que los vecinos cierren sus ventanas y los amantes se incomoden en su abrazo. Que grite hasta que sus ojos se llenen de sangre y sus pulmones se vacíen de aire. Que grite con la angustia de una niña perdida en una calle desconocida. Que su grito resuene en la habitación que dejó vacía al otro lado del océano. Que aúlle, como los perros que lanzan al aire sus penas. Que grite hasta que esa joven que espera el autobús sienta un escalofrío que le recorra toda la espalda, una electricidad que le erice cada pelo de su cuerpo. Que grite hasta que ella, la chica que espera, finalmente levante la cabeza.

sambayón

 


 

MEJORES AMIGAS

“Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite”, dices de camino al colegio. Pero ya no recibes respuesta alguna. De mí tampoco. A pesar de todo, nos acompañas bajo nuestras miradas recelosas. Miradas de odio hacia tu actual hermosura, la misma que atrapa las miradas de los chicos mayores. Como entonces pero distinto. Fuiste la más estudiosa de las tres, pero también el hazmerreír del curso; se te cayeron demasiados dientes a la vez, rociabas saliva al hablar y las costras cubrían tus rodillas víctimas de un andar patizambo. Por eso te incluimos en nuestro clan. Tú fuiste la respuesta a nuestras plegarias: nos libraste del peso que supone ser monstruos repugnantes. Ahora también rezamos por ti, para que algo malo te pase, para que desaparezca esa belleza de tu cara. Tú, tú eres la única que no se ha dado cuenta aún: volvemos a ser solamente dos.

Púrpura

 


 

Joc de veus

Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda , que ho digui, que alci la veu, que cridi, que no està sola, que hi ha un ànima rere el seu món que vetlla per ella. No cal que el crit sigui gaire fort, perquè forts són els xiscles de la por. Més forts, però, són els silencis de la impotència i ella ja no n’és d’impotent. Per cada insult, cada cop, cada menyspreu de l’ésser dominant hi ha un somriure de l’ànima del seu món. Sí, aquella que no havia escoltat mai, però que ara ja no la té al darrere; s’hi ha posat al costat i, agafant-la suau de la mà, li ha fet dir, en veu asserenada: ─Fins aquí he arribat. Prou!

Soprano

 


 

A ell

Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi – va dir la mare al pare un vespre que em queixava del comportament del Joan-. No la facis callar. Ni la culpabilitzis o la responsabilitzis del que ell fa. No siguis com la campanya que demana a la mare maltractada actuar per a protegir les criatures de la violència perpetrada pel seu pare, ni com els consells masclistes que s’ofereixen a les dones perquè no siguin víctimes d’agressions sexuals – va afegir més tard. Dirigeix-te a ell: parla-li de feminisme i digues-li que no faci res que incomodi, que calli i que respecti, que escolti les veus sorgides de la desigualtat. Aprèn a fer-ho tu i ell també n’aprendrà – va finalitzar la mare, aquella nit en que les coses començaren a canviar.

Mar

 


 

Díselo a ella, a mi, a todas….

Dile que si algo la incomoda, se queje, grite, que grite muy alto, con su voz, con su alma, con su corazón, con todo su ser, porque aquello que callamos nos encadena, nos empequeñece, nos empuja a convertirnos en alguien que no queremos ser. Lo que no gritamos nos aprisiona, nos impide bajar de trenes para coger aviones, soplar pestañas para pedir deseos, contemplar estrellas para inventar suspiros. Dile que grite, que no tenga miedo, díselo a ella, a mí y a todas las que hemos decidido construir palacios sobre los escombros de nuestros rotos, en vez de buscar banderas blancas donde rendirnos.

Siempre Yo

 


 

Melics el món

Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi. Però que no es quedi afònica, que guardi força per quan torni a sentir-se així poder tornar a cridar sense defallir. I digue-li també que tingui orelles i temps per a qui també llenci alt el crit. I, sobretot, digue-li que cridi també pels altres, sense oblidar que l’embolic de pell que té dins el melic la lliga als altres melics del món.

Anou

 


 

L´illa

Digueu-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi, que provoqui els seu propi terratrèmol, que faci córrer rius de lava pels socs escarpats de les seves venes esmorteïdes, que pressioni els casquets de les glaceres i enderroqui les pannes de glaç que pengen dels seus ossos gèlids, que faci néixer nous oceans, que deixi que el rajos de llum s´esmicolin entre els plecs aspres de la pell freda, que suavitzi la escorça rugosa dels seus òrgans vitals, que forci els seus pensament a migrar a indrets més càlids, que faci rota l’eix dels seus somnis i els posi cara al sol, que cristal·litzi els fòssils i en creï pedres precioses, que una illa verda i frondosa emergeixi de la fondària fosca del seu abisme i en clavi la seva pròpia bandera.

Atwood house

 


 

Cerca del mercado

Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite… esta frase le espetó a mi perro y luego se fue por dónde había venido, tan ancha ella, dejándome con la frase llenando mi hipotálamo, parecía tan loca con ese tinte casero, sin duda, sus varios quilos de más y ese olor a gato que bosteza… Subo los 5 pisos sin ascensor, descanso los brazos de la compra, los pies de las calles y enciendo la radio por eso de la compañía y al poco lo oigo que llega y sin querer, maldita sea, con el temblor de las manos, me corto…

Gena Rowlands

 


 

IDENTITAT

«Digueu-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi». Tants anys escoltant-la i ara ha callat per sempre. Ha deixat de parlar-me com ho va fer el meu millor amic de l’escola al clavar-li, com moltes nenes, un petó a la galta. Com la mare, el dia de la primera comunió, al veure’m desfilar per l’església dins del vestit blanc de ma germana i els llavis maquillats, motiu pel qual em va dur al metge en busca d’alguna cura. El pare Joan ja m’havia fet la senyal de la creu sense resultat. Després d’anys de tractament en soledat, amb més pit i menys pèl al cos, el pare no només em retirà la paraula sinó tot tracte amb la nostra modèlica família. Igual que ells, la veu també ha acabat abandonant-me. Ja no em desvetlla per les nits. Per fi la veig, la sento, a ella, a mi mateixa.

Púrpura

 


 

Rodatge

—Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi: “Talleu!” i que ens precisi que no caldria potser mostrar tanta efusió… Avui la veig una mica tensa… I no voldria que, que… hi haguessin malentesos…—va comentar-li ingènuament l’actriu que feia de comtessa, en un descans de deu minuts. —Kate, no et preocupis, ho hem parlat a casa… Coses d’aquest ofici, ja se sap… —li va respondre l’actor que feia de trobador, reprimint just temps un mig somriure. El que les càmeres no van saber recollir va ser que mentre gravaven la tòrrida trobada a l’escala de cargol del castell i ressonaven pels murs gruixuts els (fingits) gemecs de plaer, la directora pregava perquè no s’hagués de rodar l’escena per vint-i-vuitena vegada, l’actriu agraïa al destí poder assaborir de nou del cos d’un dels seus ídols i l’actor, l’actor s’embarbussava amb l’única frase que havia de pronunciar, per així…

Màscara

 


 

DILE

Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite. Dile que lo personal es político. Dile que no se deje enceguecer por la quimera vendida sobre el amor. Dile que son iguales, no hay privilegios si es amor. Dile que los celos matan el amor, nacen de la desconfianza e inseguridad. Dile que no es un bien material, el amor real no es posesivo. Dile que su cuerpo es suyo, que se ponga bonica para ella. Dile que, si es amor hay respeto, y respeto significa mirar. Dile que el amor es productico, florece de dar y recibir. Dile que la tiene que escuchar, aconsejar, impulsar, hacer pensar. Dile que el amor verdadero es libre, que le dará alas para volar y crecer, para ser. Dile que su independencia la hace bella y fuerte. Dile que no la llame más princesa, que es una guerrera.

Cargol

 


 

Primera vez

“Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite” y se aleja por dónde ha venido,con esos zapatos de tacón imposible, pintalabios rouge, de los caros y ese bolso que son dos de mis sueldos gravitacionando despreocupadamente. Entonces caigo en la cuenta, veo la minúscula habitación con ventana a muro, ausencia de sol, la cama, como las de hospital y la mirada de mi madre bañada en pánico aullándome un no me abandones y por primera vez en mi vida… grito

Zoe

 


 

SABIOS CONSEJOS

Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite, patalee. Más que nada para que le sirva de desahogo, para liberar adrenalina y así evitar un colapso en las arterias de efectos imprevisibles. Luego, cuando ya le hayan echado encima la última palada de tierra, solo tendrá que relajarse y esperar.

Bartleby

 


 

VERSIÓN OFICIAL

“Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite”, le recomendaron a su amiga en comisaría, cuando recibieron la orden de alejamiento emitida por el juzgado. Pero él no pudo seguir adelante sin ella. No pudo seguir adelante. No pudo seguir. No pudo. Y regresó… Y la buscó… Y la encontró… Y la mató.

xokotonto

 


 

PESADILLA…

—Dile que, si algo la incomoda, se queje, grite… —de repente abrí los ojos, en medio de aquel duermevela aquellas palabras sonaron en mis oídos como un trabalenguas. —¡Estate quieta! —intenté incorporarme, no pude. Al instante un puñetazo impactó en mis costillas. ¡Qué dolor! El siguiente, fue en toda la boca. Más de un diente bailó. Comenzó a manar sangre. —¡Puta, no te muevas, o te voy a grabar mi nombre sobre tu piel con este cuchillo! Entonces desperté. ¡Uf, que pesadilla! Pero en aquel instante escuché un fuerte ruido y unos pasos subiendo por la escalera. ¿Quién era, si yo vivo sola en casa?

xokotonto

 


 

Terra d’acollida

“Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi. Potser on es trobi no entendran les seves paraules però sí que entendran la situació i l’ajudaran”, vaig esperar que la traductora acabés. Llavors vaig continuar mirant-la directament a ella. “El hijab que portes no ha de servir per tapar blaus com els que et feia el teu marit. Aquí no ho permetrem.” Els seus joves ulls assentien amb esperança. “De seguida començaràs un intensiu per aprendre l’idioma i així, el curs vinent, podràs continuar la teva educació on t’ho van fer deixar. Ja tens plaça reservada a l’institut del teu nou barri.”

Mar de lletres

 


 

Metamorfosi

Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi. Digues-li que no s’ho guardi, que no senti vergonya d’expressar que ara és una persona nova. Que cridi, que canti, que balli, deixa que la corrent del mar se l’emporti. Però també assumeix que es desperta, poc a poc. Digues-li que sí. I ella et dirà que per fi es sent autèntica. Que ja no té por. Que no s’avergonyeix per res del món de ser una dona. N’està orgullosa. De veritat. Et dirà que, a partir d’avui és la Paula: en Pol per fi ha marxat.

rodoreda

 


 

Una bona nota mental…

-Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi -digué el Doctor Subirats, a la infermera, mentre es posava els guants estèrils-. El doctor era patològicament tímid. Obedientment, ella ho feu. I la Sra. Vilardell va prendre bona nota mental de la recomanació. Començà l’extracció del queixal sense complicacions, doncs el doctor va administrar una sobredosi d’anestèsia. En acabar la cirurgia, el doctor sense dir res a la pacient, marxà de la sala. La infermera comentà amb la clienta, que glopegés un líquid i explicà la posologia de la medicació. En acabar li digué: – Ja pot passar a recepció que li donaran les receptes i la nota. La Sra. Vilardell sortí de la sala cap a la recepció, i fou des d ’allí des d’ on se sentí l’enorme CRIT.

Aoi

 


 

PROU

Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi ben alt si cal. Encara que tothom la pugui sentir. No hi fa res que se sàpiga que ja no combrega amb tots aquests discursos. Que ho faci. Que no se n’estigui també de rebatre els mateixos arguments de sempre que ja no convencen, disparats amb ànim de mantenir ben collada la línia originària que ja no ens defineix. Ella també creu que no és la solució i porta massa temps mesurant les paraules per no ofendre a ningú. Massa temps domesticant el seu somriure que agrada a tothom. Ja es hora que deixi anar els cent-vuitanta graus de complaença que l’acompanyen sempre. Que no s’amoïni. Que ho faci. Encara que s’acabi esbombant per tot arreu. Perquè avui ella pot dir prou.

JUNY

 


 

DESNUDA

—Dile que, si algo la incomoda, se queje y grite. —escuché a mi padre susurrarle esto a mi madre, preocupado, la noche antes de mi boda. Pero nunca he perdido la esperanza de que todo cambie a pesar de tu ausencia y del dolor que me produce este silencio ensordecedor que vive conmigo. Ahora he comprendido que tu cariño no era un regalo. Las caricias que me dabas tras atacarme eran para tapar los golpes y que con las palabras de amor que me decías solo pretendías acallar el eco de tus insultos. Contigo no existía ningún rastro de ternura, temblaba de terror por si me hacías daño, por miedo a la soledad y a perderte. Al fin, puedo gritar: ¡Basta ya! He decidido alejarme de ti, pero, sin ayuda, me siento desnuda.

MEIGA

 


 

cre(ure)ar

“Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi”, vaig llegir a la recerca de consells per actuar davant d’actuacions sexistes. I de sobte, em vaig imaginar un munt de dones cridant a ple pulmó pel carrer. Un somriure es va instal·lar en el meu rostre i vaig començar a fantasiejar amb aquesta idea. Les potents veus de totes les dones de la ciutat es podien escoltar de dia i de nit, esborrant aquelles altres que deien frases amb tant de sentiment com allò de “que no me entere yo que ese culo pasa hambre”. Alguns homes es van quedar immòbils, potser fins i tot atemorits, i d’altres es van unir als crits. Així, va ser com va començar la revolució per la igualtat.

Present d’indicatiu

 


 

Cremor, foscor i desassossec

Digues-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi. I que escupi la terrible cremor que dia i nit se li enfila estómac amunt per ser capaç d’espantar els horrífics pensaments que li serren els queixals. I que entengui la foscor de la veritat esfereïdora per guanyar, d’una vegada per totes, el duel a la culpabilitat. I que lluiti contra el desassossec aterridor dels pessics que la devoren i la martiritzen. Digues-li que es revolti per guanyar el combat als malvats tremolors paralitzadors i que cridi ben fort: -Vull tornar a ser lliure!

Sambala

 

Formulari