QUAN ESCRIVIM CAL SER ORIGINALS?

Centre Cultural SF

L’originalitat podria semblar el valor més important de l’art. Quan ens fixem en qualsevol proposta creativa calculem el seu valor anotant quina és la novetat, si ens aporta autenticitat i quina podria ser la singularitat en relació l’obra d’altres autors. La història de l’art està plena d’exemples en què es prioritza l’originalitat d’un autor per sobre de tot judici, inclús el moral. La polèmica que arrenquen artistes com Piero Manzoni o Santiago Sierra que arriben a posar en perill la vida d’algunes persones per realitzar les seves obres d’art són la superfície d’una pugna intel·lectual que va molt més enllà: la lluita contra la dictadura de la novetat.

L’originalitat no sempre és la qualitat més important de moltes propostes artístiques. Les revisions d’autors i les reinterpretacions d’altres mestres poden conduir a l’artista a trobar una veu pròpia profundament connectada amb l’altre. Serà un gest de reconeixement a la veu d’altres creadors que transcendeixen èpoques i fronteres. Si observem amb detall aquests homenatges, no podrem passar per alt nous valors que ens descobreixen: la generositat, el sentiment de pertinença a un mateixllenguatge i la necessitat de comunicar-sea mb altres artistes deixant de banda tot egocentrisme.

Hi haurà qui tractarà de banalitzar aquest tipus de treball i dirà amb to sarcàstic que es tracta d’una còpia. Parlar avui en dia de còpies amb to despectiu significa ignorar completament la realitat. En un moment que els “memes” són els reis de les comunicacions a internet i en què les reedicions de vídeos del youtube possibiliten un subtext en la comunicació de valor incalculable, no valorar una còpia és perdre’s més de la meitat de les expressions creatives de l’actualitat. És clar, parlar d’art en aquests casos podria sonar dubtós i agosarat. Per això, us adjuntem una llista amb les millors “còpies” mai realitzades. Perquè no deixeu mai de trobar la inspiració en els altres ;)

Cinema:

1. El Senyor dels anells, (2002-2003) basada en el llibre de Tolkien dirigida per P.Jackson.
2. El Padrí (1972), basada en el  llibre de Mauro Puzo dirigida per Coppola.
3. Blade Runner (1982), basada en el llibre de P. K. Dick dirigida per R. Scott.
4. La naranja mecánica (1971), basada en el llibre de A. Burgess dirigida per S. Kubrick.
5. El nom de la rosa (1986), basada en el llibre de U. Ecco dirigida per J.J Annaud.

Llibres:

1. Metro (2009), de Glukhosvky basat en un vídeojoc.
2. Metal Gear Solid: El legado de Big Boss  (2010), de R. benson basat en vídeojoc.
3. Les cendres d’Àngela , de Mccourt basat en fets reals.
4. Paula (1994), d’Allende basat en fets reals.
5. La joven de la perla (1999) de Chevalier basada en un quadre de Wermeer.

Música:

1. All along the watchtower, de Bob Dylan versionada per Jimi Hendrix
2. Hurt, de Nine Inch Nails per Johnny Cash
3. Hallelujah, de Leonard Cohen versionada per Jeff Buckley
4. Eloise, de Barry Ryan per Tino Casal.
5. With a little help of my friend, dels Beatles versionada per Joe Cocker

Des del Centre Cívic Sagrada Família us recomanem que no us perdeu la programació dels cicles dedicats a les pel·lícules basades en còmics ni el cicle de música de tributs a les més grans Pop Star.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *