-
Anònimes
S’uneix a la festa de la celebració de la 20a edició del concurs de Relats en Femení, el col·lectiu Espai Brut que ens ofereix una exposició basada en la frase de la Virgínia Woolf: “Per la gran part de la història, Anònim era una dona” La mostra vol homenatjar a totes aquelles escriptores que, pel simple fet de ser dones, van haver de quedar-se a l’ombra. Moltes d’elles van utilitzar pseudònims masculins o ambigus, per tal de ser valorades artísticament i ocultar la seva identitat per fer front als prejudicis socials. Moltes altres, simplement, van quedar soterrades en la història literària sota el nom d’Anònim. Perquè encara avui en dia la…
-
Ja tenim guanyadora del microconcurs!
El resultat s’ha cuinat a foc lent, ha estat molt ajustat, i hem viscut amb emoció el desenllaç fins a l’últim minut. Felicitats a Narm, esperem que gaudeixis de l’honor i del premi. Us deixem amb el text guanyador perquè el degusteu, com un aperitiu dels relats que vindran. Gràcies per ser el motor i la resposta d’aquest projecte cuinat amb amor i ganes de viure! “La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus…
-
02/02/2020
No és que em llevi als matins i faci conjurs amb fum de color verd, ni que degusti per esmorzar cervell de rata per a ser més sàvia… Però us confesso que d’un temps ençà hi ha alguna cosa de la màgia que em sedueix. No la invoco de manera activa, em somric quan les casualitats encaixen, i no em sorprèn estar envoltada de successos que no es poden explicar amb paraules. Són fets subtils, que inspiren a qui està atenta i preparada per a percebre’ls. Potser per això aquesta vegada m’he animat a participar en el concurs de relats en Femení! La data és capicua: 02/02/2020 i és la…
-
Escriure la vida
Sóc la Glòria Vives Xiol, no sóc escriptora professional, ni sóc periodista, ni sóc filòloga, però escriure em fa bé. Ho vaig descobrir fa deu anys, quan vaig patir un avortament a la setmana dotze d’embaràs. El dolor i la buidor que se’m va colar al cos se’m feien insuportables i m’arrossegava molt trista pels meus trenta anys. En aquella època estava estudiant un postgrau d’artteràpia, i em va sorgir de dins escriure i dibuixar tot el que m’havia passat. Més endavant aquests textos i dibuixos (i els de l’embaràs següent amb final feliç) van esdevenir un llibre que em consta que ha acompanyat a moltes persones en el seu dolor…
