Escriure la vida
Sóc la Glòria Vives Xiol, no sóc escriptora professional, ni sóc periodista, ni sóc filòloga, però escriure em fa bé. Ho vaig descobrir fa deu anys, quan vaig patir un avortament a la setmana dotze d’embaràs. El dolor i la buidor que se’m va colar al cos se’m feien insuportables i m’arrossegava molt trista pels meus trenta anys. En aquella època estava estudiant un postgrau d’artteràpia, i em va sorgir de dins escriure i dibuixar tot el que m’havia passat. Més endavant aquests textos i dibuixos (i els de l’embaràs següent amb final feliç) van esdevenir un llibre que em consta que ha acompanyat a moltes persones en el seu dolor i el seu camí cap a la maternitat.
Però la creació d’un llibre no era el meu objectiu principal quan plasmava tot el que estava succeint, no era el producte final el que em movia a escriure, sinó la vomitada expressiva que em permetia entendre de manera subtil el que dins meu es removia. El canal estava obert. L’art com a digestió de la vida que vius va complir la seva funció de calmant, de mirall entenedor i canal expressiu que em va fer créixer.
I és que la cultura ens fa persones humanes. L’expressió artística, sense necessitat de parlar d’obra d’art, acull tot allò que ens passa i ens consola. Quan ens expressem i quan vibrem amb l’expressió de l’altre.
Escriure, des de qui ets, ens centra, ens retorna la nostra història i ens la fa mirar a la cara (encara que treballem des de la ficció). Escriure ens acompanya en els alts i baixos que trobem en això de viure.
Per això, des del Centre Cívic Sagrada Família i la Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte ,apostem per fomentar una de les eines que ens fan més humanes, més serenes i més nosaltres. Us convidem a participar en aquest Premi de Relats Curts des de qui sou, amb l’honestedat de qui escriu sense pretensions i la senzillesa de la quotidianitat de les nostres vides.
Segur que ens fareu vibrar!
També us pot agradar
Compte enrere
POL·LEN EDICIONS pensament crític i ecoedició
