Només falta un mes per finalitzar el termini per entregar els relats curts! I per ajudar-vos a embastar-los, us proposem filar filigranes de les fines: el Microconcurs. No per ser més petit té menys mèrit, al contrari! I és que ja ho diu la dita: “Si és breu, és bo”. I també allò de la confitura i el pot… com era? En fi, que tant si sou homes com dones, i teniu ganes de posar a prova la vostra capacitat d’explicar-vos en poques paraules, aquí us expliquem fil per randa com participar-hi. En aquesta 3ª edició del concurs de Microrelats, us proposem redactar un text d’un màxim de 140 paraules…

“Som una llibreria cooperativa autogestionària en què combinem la voluntat de recuperar el vell ofici de llibreter i d’oferir un assessorament fet a mida de cada persona. La nostra humil voluntat és especialitzar-nos i oferir, des de la ficció i la no-ficció, perspectives diverses que aportin alternatives emancipadores i de construcció comunitària”. Ens trobem a La Ciutat Invisible, en ple nucli cooperatiu i autogestionat de Sants, de per sí un barri amb una potent història cooperativista al darrere. I qui ens en la presenta és la mallorquina Irene Jaume, que va arribar a la llibreria “com a clienta veïna del barri” tot i que “coneixia els seus integrants de la militància…

Som a la Llibreria Pebre Negre al carrer del Clot 41, al barri del Clot, districte de Sant Martí. Parlem amb la Maite Cusó i la Maite Sánchez, dues de les fundadores que el 2014 van constituir la cooperativa Pebre Negre juntament amb l’Oriol Canosa. Pebre Negre és més que una llibreria; és una espai cultural, una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, en ecologia i sostenibilitat i té una petita secció de còmic. És una llibreria diferent, ja que és del barri però té molta projecció. A part de les prestatgeries plenes de portades acolorides, té una sala on es fan des de presentacions de llibres fins a tallers, conta-contes…

Vet aquí la caixa de cosir; una caixa antiga de galetes feta de llauna, plena de fils de colors, botons, coixinets per les agulles, cremalleres, cintes, potser un didal i un ou de fusta. Totes aquestes ferramentes tant màgiques i misterioses als ulls infantils. Amb els fils cosim, apedacem, repuntem, ajuntem teles de colors, unim textures diferents, apropem món oposats, entrellacem continents allunyats. Aquests fils, sovint invisibles però tant necessaris, ens portem per costures inexplorades, ens condueixen fins a pensaments fronterers, altres maneres de fer, de crear, d’ajuntar-se, de viure. I aquí estem, desembolicant la troca d’aquesta nova edició del Premi de Relats Curts. I hem trobat un cabdell que…