Arriba decidida i propera, es nota que coneix l’equipament, i no s’estranya quan diem que li farem la foto al terrat de l’edifici. És un bon lloc per observar la gent del barri, els veïns i veïnes que, ja al capvespre, caminen decidits cap al Centre Cultural o cap a l’Espai 210 on la Fundació Aroa realitza les activitats al barri.

Ella és Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa, que ara seu a la butaqueta vermella on comencem aquesta sèrie d’entrevistes a les dones d’avantguarda del barri de la Sagrada Família.

Pots presentar breument aquesta entitat?

Som una entitat sense ànim de lucre compromesa amb la salut biopsicosocial de les persones i els drets humans. A través de la promoció de la salut, la prevenció i l’atenció directa als trastorns psicosocials fomentem un enfocament de la salut, holístic i integratiu, oferint acompanyament en els moments de crisi i adversitat a la vida, associats als canvis vitals o a situacions de desigualtat o abús.

Des del 2003, any de la nostra fundació, treballem amb la voluntat d’acompanyar el canvi de paradigma en salut, fomentant tècniques integratives d’autocura i gestió personal, que faciliten l’apoderament de les persones en la cura de la seva salut, com a protagonistes del seu procés de recuperació i millora, des de l’acció comunitària als barris i en xarxa amb els serveis públics i entitats socials.

Creiem que amb aquesta mirada, professional i social, és possible impulsar la capacitat i el potencial de les persones per crear un món basat en l’equitat, la diversitat, la dignitat i la justícia social.

Quines tasques realitzes a l’entitat?

Des de fa cinc anys sóc la directora de la Fundació Aroa, però combino aquesta funció amb d’altres tasques que ja feia anteriorment, com el disseny i seguiment de projectes d’acció social, i en especial projectes d’apoderament de les dones i de prevenció de les violències masclistes a l’infància i l’adolescència.  També tasques de docència als tallers adreçats a les dones o de Nutrició amb persones cuidadores i a la ciutadania, i tasques de representació de l’entitat els grups de treball i òrgans de participació dels que som membres, com el Consell de Dones de l’Eixample o la coordinació del grup de territorialitat i del grup d’abordatge de les violències masclistes del Consell de Dones de Barcelona.

Podries explicar-nos quin és el motiu de la teva implicació  a l’entitat? Com vas arribar a treballar-hi?

Jo de base sóc Nutricionista, i com a professional de la salut, tenia una inquietud per millorar els models d’atenció a les persones i prèviament a la fundació de l’entitat, ja m’havia format i treballat per tal d’establir models holístics, que no fessin una aproximació parcial de les afectacions. Vaig tenir la sort  d’estar present en el moment de començar a dibuixar l’idea de constituir una entitat, juntament amb les companyes i companys d’altres àmbits de la salut, l’atenció social i l’educació, que teníem aquesta mateixa motivació i il·lusió per generar alternatives i treballar des de models metodològics que assegurin l’autonomia, la participació i l’empoderament de les persones, i que aquests recursos estiguessin a l’abast de les persones sense distinció per raó d’edat, gènere, orígen, ni de cap altra mena. Ens vam posar a treballar i aquest 2018 d’això ja en farà 15 anys!

Durant els primers 7 anys vaig estar vinculada com a voluntària, facilitant xerrades i tallers de salut amb perspectiva de gènere, com a docent a la formació per persones cuidadores o dissenyant projectes socials. Poc a poc l’entitat va anar creixent i finalment m’hi vaig acabar implicant professionalment també assumint-ne la responsabilitat de la seva gestió.

Quines penses que poden ser les preocupacions dels veïns i veïnes del barri respecte a qüestions de gènere?

Al barri hi ha una bona part de la població molt activa en la construcció d’una consciència feminista i de gènere, que crea col·lectivament accions de sensibilització i abordatge de les desigualtats de gènere i les violències masclistes, com el Protocol contra les agressions masclistes. Per altra banda, cal seguir treballant per implicar a més veïnes i veïns, especialment en aquelles situacions que encara resten molt invisibilitzades, com la situació de les dones grans, les dones migrades o les persones trans i com facilitem la seva participació en aquest procés col·lectiu per tal de visibilitzar i transformar les discriminacions que viuen al barri.

El barri de la Sagrada Família és un barri amb un fort teixit associatiu implicat en la lluita feminista. Podries explicar alguna experiència de la que et sentis orgullosa pel que fa a la lluita feminista al barri? 

Em sento molt orgullosa del procés comunitari que s’ha anat teixint els darrers set anys. I destaco el procés, més enllà de les accions concretes, ja que, des del meu punt de vista és la dinàmica d’aquest procés la que està permetent l’evolució de l’abordatge de les desigualtats de gènere i l’enfortiment de la lluita feminista al barri.

Mirant enrere, en el moment que vàrem tenir els resultats del Diagnòstic de Salut al barri (2010), es va crear la Comissió de Dones del Pla de Desenvolupament Comunitari de Sagrada Família, i vam començar a organitzar de manera comunitària accions molt diverses en dos Cicles d’activitats al voltant de les celebracions del 8M i el 25N. Inicialment, les activitats les impulsàvem els serveis i entitats de la Comissió i s’adreçaven majoritàriament a les dones del barri. Avui, després d’aquests 7 anys, aquesta comissió s’ha transformat en la Comissió Feminismes i Canvi Social, que com el seu nom indica, està oberta a la participació a veïnes, veïns, entitats i serveis no especialitzades, que impulsa activitats i un treball metodològic molt més transversal en la lluita feminista al barri.

Haver pogut participar i seguir participant d’aquest procés amb les companyes i companys del barri em fa sentir orgullosa, em motiva i em dóna molta energia per seguir endavant!

Coneixes el Premi de Relats Curts que enguany celebra la seva 18ª edició?

Sí el conec i cada any gaudeixo molt coneixent i llegint els relats guardonats. És un tipus de premi literari molt necessari, ja que permet conèixer les experiències i sabers de les dones, són relats des d’una perspectiva pròpia, que habitualment no tenen visibilitat ni valor a la societat patriarcal en què vivim.

Finalment també felicitar-vos per aquesta iniciativa, per la majoria d’edat i la trajectòria dels Premis Relats en Femení, que ja és referent, fins i tot fora del barri.

En tens alguna  relació / vinculació amb el Premi?

Cada any a l’entitat fem arribar la informació del Premi a les dones que participen dels projectes i activitats de l’entitat, per tal d’animar-les a participar, ja que pensem que és una bona oportunitat per mostrar la seva mirada i experiències.

També he pogut assistir de l’entrega de premis en diferents edicions i sempre és molt enriquidor ser-hi present i gaudir de primera mà dels relats que s’hi ha presentat i els premiats.

Hi ha una vinculació amb el premi que m’agradaria materialitzar, però que encara no he fet…més d’una vegada he tingut ganes de presentar-hi algun relat, a veure si aquest any trobo un espai de pausa i creació i puc participar-hi!

Creus que el nostre premi pot contribuir a visibilitzar i fomentar l’escriptura de les dones?

Iniciatives com la vostra són imprescindibles per posar en valor la mirada, la veu i l’experiència de les dones, per transformar creences, conceptes i discursos que perpetuen els mandats i els biaixos de gènere.

Una convocatòria de premi literari en femení és també un incentiu per les dones que escriuen i fomenta també que aquelles que no ho fan, vegin en l’escriptura un mitjà d’expressió de les seves vivències, que a més la seva aportació personal pot tenir un valor social, ja que s’organitzen un premis específics al barri.

T’agradaria compartir amb nosaltres un relat curt? O recomanar-los la lectura d’algun?

La serp, la poma, l’Eva, totes elles iniciaren un camí de pena i aflicció que arrossegà la resta dels mortals; més ben dit, de les mortals. Foren marcades amb l’estigma de la perversitat i la malícia, també femenines, i foren culpables per sempre més.

La taca indeleble aprengué a desafiar la mort i a expandir-se per noves formes arrodonides. L’Eva s’encarnà en la Maria Magdalena, en la bruixa cremada en la foguera, en la nena mutilada, en l’esclava, en la sotmesa, en la menystinguda, en la veu silenciada, en la paraula censurada, en la llibertat presa i en la terra que té nom de dona, com la nostra.

I em pregunto com pot ser que la justícia, amb aquest nom de senyora, s’hagi rebaixat a ser la minyona d’algun interès. Potser la justícia és una altra dona més, captiva i escanyada entre les mans grosses i masculines del despotisme i de l’abús. Potser tota sola no se’n surt i també cal que l’alliberem i l’apoderem, entre totes, entre tots.

Esther Llombart Ramis (Relats en català)

I per últim, ens fas alguna recomanació literària?

M’agradaria fer-vos una recomanació literària que va molt vinculada a la tasca que fem al programa de Salut i cicles vitals femenins.

Es tracta del conte il·lustrat “El tresor de Lilith” de l’autora Carla Trepat que és una eina molt útil per transmetre a les nenes, les noies i també a les dones adultes  la necessitat de re-conquerir els nostres cossos i re-aprendre la relació amb nosaltres mateixes. Amb un relat proper, amb personatges i emocions, és una porta per parlar sobre la sexualitat, el plaer i el cicle menstrual.

El conte ha estat autoeditat per l’autora i és pot adquirir a través de la pàgina web https://eltesorodelilith.com/

Sense adonar-nos s’ha fet fosc i fa força fred. Quedem amb la Neus Pociello per seguir la conversa en un altre moment. Dona gust xerrar amb una persona que té una visió tan clara de com integrar el feminisme a la vida diària de les persones.