SENSE FILTRES, SI US PLAU

Centre Cultural SF

Darrerament, em dóna la sensació de que tot és irreal. Ciutats de postal. Gelats de plàstic. Valors líquids. Fins i tot, persones fantàstiques, i no vull dir excepcionals, no, no, sinó que no són reals, que semblem de fantasia. I no m’agrada gens.

A la xarxa social Instagram fa un temps es va popularitzar l’etiqueta #NO FILTER per denunciar la gran quantitat d’efectes, brillantors, capes i, en definitiva, millores que els usuaris d’aquesta xarxa utilitzaven al penjar les seves fotos. Es començava a trobar a faltar l’autenticitat: fotos sense capes de millora, fotos sense arranjaments, fotos sense millores. Fotos reals, fotos sinceres.

En els últims temps l’etiqueta #NO FILTER s’està estenent a altres àmbits, com en el de l’espectacle, en el que creix el rebuig públic de cada dia més actrius a l’ús (desmesurat) de l’edició amb Photoshop de les seves fotografies. Una de les primeres va ser l’actriu Keira Knightley que, cansada de veure les seves fotos retocades, va accedir a realitzar una sessió en topless amb una única condició: que les fotos no s’editessin amb el programa informàtic. Segons Keira, «el cos de les dones s’ha convertit en un camp de batalla i la fotografia té part de culpa en això». Companyes de professió com Kate Winslet, Cate Blanchet o Julia Roberts i cantants com Lady Gaga, Beyonce o Lorde s’han manifestat en contra del retoc continu i l’ús abusiu del Photoshop … Que no és sinó una altra manera d’ocultar imperfeccions, de negar realitats, de perpetuar cànons irreals imposats…

Aquí va ser l’actriu Inma Cuesta una de les primeres a denunciar els retocs de les seves fotos, tot comparant la foto original amb la que finalment es va publicar. La seva protesta es va estendre per molts mitjans, tweets i posts, i va comptar amb el suport d’altres actrius i dones en general. Avui en dia, quan la facilitat de retocar, canviar, modificar una imatge és més gran que mai, moltes dones comencen a auto-reafirmar-se, negant-se al retoc, a l’engany, al truc … Perquè partint de «l’arruga és bella» i les sanes models de Dove, arribem a una reafirmació de les dones reals, les que lluiten, treballen, somien, ploren, tenen la regla, caguen, s’emprenyen, són encantadores, i malparides, i desagradables perquè han tingut un mal dia, i un dia estan bé i un altre dia malament i un altre regular (com tothom, escolti!), i … Que les dones reals, són això, reals, i la realitat no és ni un anunci de Damm ni una desfilada de Victoria ‘s Secret.

El Premi de Relats en femení vol ser un concurs #NO FILTER, en el que cadascuna escrigui del que vulgui i com vulgui. Sense tallar-se, i sense més restriccions que les que cadascuna vulgui imposar-se. Perquè un relat #NO FILTER és un relat valent, un pas endavant, un cop a sobre la taula, un “jo sóc aquí”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *