CARME KARR, L’ÀVIA FEMINISTA
El 16 de març de 1865, pocs dies abans que Abraham Lincoln fos assassinat, va néixer a Barcelona Carme Karr i Alfonsetti, periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga, publicista i àvia del nostre pròcer Josep Maria Ainaud de Lasarte.
La nostra iaia va perdre a la seva mare molt jove i era filla d’un prestigiós enginyer francès d’ascendència alemanya, Eugène Karr que va arribar a Barcelona amb motiu de la seva col·laboració en l’aixecament del monument a Colom. Malgrat els orígens de la seva família, estava fortament arrelada a la societat catalana i al nostre idioma.
Moltes vegades sota el pseudònim d’Escardot i sobretot des del setmanari Feminal , va ser una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX. Va tenir una actuació destacada -especialment com conferenciant (va ser la primera dona a parlar en l’Ateneu Barceloní)- tant en la defensa del millorament (exigint el dret a vot, reivindicació que va transmetre al president Macià) com de la modernització de l’ensenyament de les dones, que els permetés treballar al mateix nivell que els homes i els donés un substrat cultural suficientment important, també en la reivindicació del dret de vot de les dones; a més, reivindicava el dret de les dones soles a ser autònomes, a tenir una funció social i un lloc útil en la societat; per a les dones treballadores, reclamà una borsa de treball i escoles realment professionalitzades i mutualitats per a encarar el tracte laboral discriminatori basat en la maternitat. Va dirigir el Pavelló de la Dona en l’Exposició Universal de 1929, on mostrava el treball de dones de tota Espanya i intentava desfer prejudicis de l’època.
Josep Ma Ainaud recorda a la seva àvia, a la que va biografiar a la col·lecció Gent Nostra:
“La meva àvia Carme Karr, la recordo, ja gran, com una persona amb una memòria privilegiada i una conversa culta i interessant, que tant podia evocar el setge de París de 1870, la seva amistat amb Eugeni d’Ors o del perquè s’havia dedicat als contes per a infants. Morí el 29 de desembre de 1943, desprès d’una curta malaltia. Poques setmanes abans, encara em parlava de reprendre les seves publicacions, amb unes traduccions del francès de llibres de jocs per a infants, que no es trobaven en el mercat barceloní de la postguerra.”
Carme Karr, Dolors Monserdà, Josefa Dachs de Prat de la Riba, Eulàlia Forment de Vinyals, Pilar Gispert de Llimona, Francesca Bonnemaison, Maria Domènech de Cañellas, Joaquima Santamaria; Leonor Serrano de Xandri, Àngela Graupera, Antònia Maymon, Frederica Montseny. Aquests noms, que representen els orígens del feminisme a Catalunya, hauríem gravar-los a la nostra placa commemorativa personal. Elles van començar una lluita que encara continua.
Malgrat que no tingui res a veure ( o potser sempre te a veure?) permeteu-me que utilitzi aquest espai per tenir un record pels milers de persones que fugint de la guerra, són ara mateix al peu de les fronteres d’Europa.