Premis

MATILDE MARTÍNEZ. Godall Edicions, llibres bonics per dins i per fora

Quan, en jubilar-se –ara fa poc més de cinc anys–, la Matilde Martínez va decidir emprendre el camí del món editorial tenia ben clar quin havia de ser l’objectiu principal del projecte: “fer literatura, llibres que a mi m’agradaria llegir i, modestament, que no passessin de moda”. Fins aleshores la Matilde havia treballat com a professora de secundària i, alhora, per a una editorial de llibres de text, una experiència combinada que, sens dubte, la va marcar a l’hora d’esbossar les línies mestres de Godall Edicions.

L’editorial deu el nom a un poblet del Montsià, Godall, on la Matilde hi té una casa de poble, “una manera de reivindicar aquella comarca de les Terres de l’Ebre com a territori literari”, ens explica. De fet, la pròpia olivera del logo ja dona una idea d’un dels pilars del projecte: “al poble n’hi ha moltes, d’oliveres, algunes de mil·lenàries, un patrimoni cultural que també s’ha de lluitar per salvar-lo; i l’olivera és un arbre tossut, un arbre literari, un arbre mitològic, i vam pensar que… per què no?, que tot lligava”.

La veritat és que, sí, l’olivera tossuda, literària i mitològica casa a la perfecció amb l’aposta de la Matilde per publicar literatura perdurable i “no sotmesa a la dictadura de la novetat”. I una literatura no esclavitzada per la pressa, “tot i que de vegades –reconeix– t’empeny la pròpia dinàmica de l’empresa”, ni per les lleis del mercat ni, sobretot, pel consum fast food, per força ha de fer una clara apologia de la calma: “això vol dir fer els llibres molt macos, molt cuidats, tot el millor corregits que es puguin –el revisen cinc persones– i amb dissenys també molt cuidats”. És a dir, com conclou la Matilde, “fer llibres bonics per dins i per fora” (una síntesi que ens ha semblat tan acurada que, automàticament, ha esdevingut el títol d’aquest text que llegiu).

Godall Edicions publica essencialment poesia en català i en castellà, i narrativa curta en els dos idiomes, inclòs petit assaig, “però un assaig literari, un assaig que faci de bon llegir, que literàriament s’aguanti”, ens precisa la Matilde. La completen una pre-col·lecció de llibre-discs i un parell de llibres fora de col·lecció. La idea bàsica és “consolidar les col·leccions i créixer sosteniblement –ens explica– de manera que ho puguem portar a terme, que tothom cobri, no estirar més el braç que la màniga… Jo crec que per tal que no anem ofegats, les coses es facin bé i no haver de caure a la temptació de fer coses més comercials, doncs hem de fer que els nostres llibres es coneguin i vendre’n més”.

Però la sostenibilitat no resulta pas senzilla per a unes editorials petites que han aparegut “per omplir el buit que van deixar les petites que es van fer grans i quan Planeta i d’altres grans editorials que busquen allò més comercial van absorbir tot el món editorial català”. No resulta senzilla per a les “petites de debò”, puntualitza l’editora, perquè “cal distingir les que som realment independents de les que figura que són independents i no ho són”, perquè demanar subvencions en nom d’un grup editorial gran, com 62, per exemple, et garanteix “moltes més tirades i molt més recolzament”. Segons ens comenta la Matilde, però, el món editorial independent (el “de debò”) és un “món molt dinàmic, on es comparteix informació i on tots ens anem especialitzant i no ens veiem com a competidors”.

I què en pensa una professional de la tria de manuscrits publicables –i, per tant, lectora avesada– sobre les possibles diferències entre literatura escrita per homes i per dones? Rememorant les clàssiques, la Matilde sí que en trobaria, per exemple, en una autora com Marguerite Duras i no, en canvi, en una Yourcenar. I reconeix que “cada vegada veu més clar que, de diferències, n’hi ha, però no tant en l’estil, ni tan sols en els temes, sinó en la mirada, en el punt de vista”, com també ens comentava la Irene Jaume de La Ciutat Invisible fa unes setmanes.

Doncs precisament són dues les expressions i mirades femenines publicades per Godall Edicions que avui ens mostra la Matilde Martínez i que ens recomana amb vehemència. En primer lloc, el llibre que, sota el nom de Beneïda sigui la serp, recull alguns dels articles que la poetessa Sònia Moll ha escrit per a La Directa. D’aquests articles en destaca, d’una banda, “que no et diuen allò que has de pensar sinó que et plantegen una pregunta, t’inquieten, et fan estar rumiant…” i, de l’altra, “que literàriament estan molt ben escrits”. “Com que el llibre és tant potent i parla de temes tan actuals i ens travessa tantíssim, sovint ens oblidem del seu valor literari, i aquest és tota una peça literària”, sentencia. 

Des que els nens ens diuen mentides és l’altra de les recomanacions. Es tracta d’un llibre de relats molt curts que va escriure fa quinze anys una escriptora basca aquí totalment desconeguda, la Uxue Apaolaza, uns relats que segons la Matilde tenen “mala llet, un estil directe, de vegades massa directe per a alguns”, és a dir, “un tipus de literatura de dones que no estem acostumats a llegir, al contrari, que desmitifica, té humor i molta cruesa”.

I és que “si es volen fer relats curts –i aquí la Matilde llença un consell d’aquells imprescindibles per a les nostres relataires– s’han de llegir bones contistes, no novel·listes, perquè el relat curt té unes regles i una intensitat que no té la novel·la”. També les aconsella, com és lògic, “que llegeixin molt”, però “no només aquelles dones que parlen dels seus problemes –puntualitza–, sinó aquelles que tenen estil” i que, tant si fan ficció com no ficció, “ho expliquen amb força”. I recalca que sobretot “han d’agafar models potents!”. Constància en la lectura i bons referents, d’una banda, i constància en l’escriptura, per acabar la seva recepta: “cal que escriguin molt, treballin molt i corregeixin molt, i que ho deixin llegir a tothom, sobretot a gent que no sigui complaent”.

No l’ha verbalitzat però no ens equivocarem gaire si afirmem que el millor consell de la Matilde Martínez ha transitat entre línies, no només en el darrer paràgraf, sinó durant tota l’entrevista: “estimeu –estimem– la literatura!”.

 

Godall Edicions a les xarxes:

Twitter: https://twitter.com/godalledicions?lang=ca

Facebook: https://ca-es.facebook.com/GodallEdicions

Instagram: https://www.instagram.com/godalledicions/

YouTube: https://www.youtube.com/channel/UChg3_Mt13WqSgpXB3UTqTRg

Un comentari

  • lourdes Nadal Sorolla

    M’encanta la Matilde, dinàmica, valerosa, vigorosa, actualitzada, compromesa, riallera, i, enamorada de la literatura i la bellesa.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *