Llibres

ENVERINADORES (I NO VOLEM DONAR IDEES)

Des del principi del temps, una de les maneres més subtils i femenines de matar ha estat el verí. No es pot dir que no deixi rastre, però no és tan brut com l’arma blanca ni tan estrident com la pistola, inventada al segle XVI. N’hi ha de diverses tipologies, i molts són els personatges que s’han vist involucrats en afers on el verí ha estat el protagonista.

Dame veneno by Los Chunguitos on Grooveshark

Al segle I abans de Crist, Cleòpatra VII, la més famosa de les reines egípcies, va decidir acabar amb la seva vida (i de passada li va donar idees a Indiana Jones) amb un verí natural: la picada mortal d’un àspid, la cobra egípcia.

serpiente--647x231

A la Roma imperial, un model de mare, Agripina II (o La Menor) va ser acusada d’enverinar el seu segon marit, el senador Crispus Passienus, i al seu quart espòs, l’emperador Claudi (el de la sèrie de TV), probablement amb bolets o herbes verinoses.  Aquest últim assassinat tenia un motiu: aconseguir que el seu fill Neró esdevingués emperador romà. Ironies del destí, quan Neró va arribar al capdamunt de l’Imperi va manar executar la seva mare per poder casar-se amb la dona que estimava, mal vista per Agripina.

No abandonem la bella Itàlia, però avancem gairebé 1.500 anys per trobar a la gran referent en matèria d’enverinaments: Lucrècia Borgia. Filla del futur Papa Alexandre VI (pren nota Francesc!), Lucrècia es va moure pel poder amb més èxit que el Petit Nicolàs. Se l’associa a un anell buit que contenia arsènic i se li atribueixen diversos assassinats que van servir per treure del mig a qui molestava a la família Borgia, en especial al seu germà il•legítim Cèsar.

ARSENICO VENENOPer altres motius enverinava Giulia Toffana, cèlebre per haver donat nom a un verí: l’acqua toffana, verí sense antídot, era una barreja d’arsènic, plom i, possiblement, belladona i antimoni. Nascuda a Palerm, la Toffana va actuar per Roma i Nàpols i les seves víctimes van ser uns 600 marits d’esposes descontentes. Toffana, la seva filla Girolama Spera i tres còmplices més van ser executades a la plaça romana del Campo de’ Fiori, després d’haver confessat sota tortura.

Però deixem de parlar d’Itàlia i centrem-nos en un dels enverinaments literaris més famosos de la història. El d’Emma Bovary, una dona infeliç perquè no veu complertes les seves expectatives matrimonials. Emma Bovary és mare però no exerceix, s’enamora d’un home que l’abandona, contrau diversos deutes que afecten l’economia familiar i finalment se suïcida ingerint arsènic en pols.

Tornant a la realitat, res millor per acabar que una enverinadora nostrada. Corria l’any 1935 quan al petit municipi lleidatà de La Granja d’Escarp van mata-ratas-nogat-19351 encadenar-se una sèrie de morts dins una mateixa família. En concret, cinc persones de Cal Manel del Fraret van morir en estranyes circumstàncies amb pocs mesos de diferència. L’executora va ser Dolors Coit, que amb l’ajuda de mata-rates va acabar amb la vida del seu marit, la seva sogra, el seu cunyat, la seva cunyada i el seu nebot. El cas va generar un rebombori tan gran a tot el poble i part de la província que la Guàrdia Civil va haver de protegir Dolors del linxament popular. Onze dies abans de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, Dolors va ser condemnada a 30 anys de presó, però el conflicte va enterrar aquesta història en l’oblit.

És cosa sabuda que el verí, com a mètode per a eliminar a una víctima, és molt més utilitzat per les dones que pels homes. Si matem d’una altra manera, a sobre ens toca netejar la sang. A més de certs coneixements científics, però, també es necessita força astúcia per no deixar proves massa evidents de l’autoria dels crims. Però més val no donar idees i deixar el verí pel món de la literatura.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *