CATIFA VERMELLA

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin

I finalment va arribar el dia, nervis, cares serioses a la porta de la sala d’actes. Escriptores, mares d’escriptores, membres del jurat, autoritats i convidades de part de les núvies, totes van omplir la sala fins a l’última cadira. Entre les taronges que decoraven l’escenari i el caloret de la sala, semblava que en uns instants començarien les falles. Però no….res més lluny, silenci, música i harmonia va ser l’ambient de la cerimònia. Sota la conducció de la Maite Ojer i entre les cançons de la Lídia Pujol, es van anunciar els relats premiats, amb interpretacions de Montse Morera, Albert Anguera i Georgina Pujós. Un luxe rematat amb una copeta de cava per celebrar-ho.

Però tot aquest luxe llevantí no té comparació amb el plaer que hem tingut de premiar a aquestes magnífiques escriptores que qualsevol dia ens donaran una sorpresa. Apunteu els seus noms:

Reunit el jurat, desprès d’haver llegit i valorat els treballs presentats, acorda:

Accèssit de la categoria “Joves” al relat:

Entre muntanyes, presentat sota el pseudònim Horabaixa, que correspon a Griselda Ballester Tataret

Es valora la bellesa de lo simple, la seva frescor i tendresa. Es destaca que està ben estructurat i escrit.

Així som, (així hem de ser) quan ens enamorem, senzills, valentes, sense por a res, ni tan sols al ridícul. Hem de ser caparruts i utòpics. Aquest relat és la força de l’amor “continua construint, una escala tan alta que li permeti agafar el cel” diu i encara que després ell “se sent decebut perquè és conscient que no podra abastar el cel”…”ella l’espera amb un lluminós somriure dibuixat als llavis”. Aii què són macos aquests dos, oi?

1r premi de la categoria “Joves” al relat:

Varadero, presentat sota el pseudònim Bauvoir, que correspon a Paula Vilaur Montoya

Es fa èmfasi en la bona descripció de l’ambient i de la rutina. Un bon retrat de l’egoisme i la soledat. Es destaca la qualitat del començament del relat.

Un altre cop un premi al desamor… així no anem enlloc!! Varadero, ni va de Cuba, ni de Fidel, ni de bloqueig gringo. Prota masculí (i ja van dos) què, en dos fulls, és fuma més de mig paquet, es beu una ampolla i trenca un mòbil. Una demostració més, molt ben narrada, això sí, que 1 error + 1 error mai no serveix per solucionar res, com a molt per tenir una ressaca horrorosa.

Accèssit 1 de la categoria “Adultes” al relat:

Monòleg per a una ombra solitària, presentat sota el pseudònim Blanca, que correspon a Elena Codó Gómez

Es valora el desenvolupament del relat, ple d’incògnites i d’humor, sense deixar de tocar molts temes relacionats amb la gent gran en un relat curt. Molt bon ús del llenguatge.

Extraordinari, premi a una iaiaflauta que no sap que ho és, ni falta que li fa. Molt valent el Sr. Regidor de donar-li un premi a una antisistema que insulta als serveis socials (això és delicte a la llei mordassa?) i vol ensinistrar gats per atacar als del ajuntament. Ai com s’assabenti el Sr. Trias !!! Diògenes! Antisistema!

 Accèssit 2 de la categoria “Adultes” al relat:

M’estima tant, presentat sota el pseudònim Kira, que correspon a Chiara Palladino.

Es valora molt la temàtica tractada, ja que no es toca sovint. El jurat ha volgut visibilitzar les problemàtiques que poden afectar als joves, com ara la violència de baixa intensitat o les relacions malenteses i de poder, que moltes vegades són acceptades i no vistes des d’una òptica crítica. Un treball que s’ha d’enfrontar entre tots i totes.

Aiii Anna, Anna, que aquest noi no t’interessa (aprèn de l’avia Anna de més avall). Fes cas a la teva mama que ja t’ho va dir, el Marc és un tarambana, que tu vals molt més. Què si t’estimés tant voldria el millor per tu i no seria tan pesat…contesta, contesta, contesta. Deixa-la coi, que se’n vagi a Alemanya amb la beca a menjar kartoffen  i treballa una mica tu també, que no tens ni beca ni res. El rollo de la rosa, el suc i el croissant ja està massa vist. No t’ho creguis !

1r premi de la categoria “Adultes” al relat:

L’aniversari de l’àvia, presentat sota el pseudònim Andar Ruedatierra, que correspon a Marta Fernández Pantiga

Aconsegueix tenir una veu pròpia i tenyir el relat d’un humor inesperat. Es destaca la seva frescor, que està ben escrit i el tractament d’aquesta temàtica.

Segona iaia antisistema…Anem fortes aquest any!! Aquests dinars familiars sempre donen sorpreses. Ja ho deia jo: No li doneu a l’avia Aromes de Montserrat que li puja la tensió. La tensió ens va pujar a tots nosaltres quan la iaia Anna va dir allò de què “Sóc dallonses” !! La tieta Emília quasi s’ennuega amb el pollastre i l’avi Manel per poc no es lleva de la tomba.

Què, què, què…Us han agradat? Comentaris aquí sota!!
Però si penseu que això s’ha acabat ja, aneu molt equivocades, estimades amiguetes. Ha començat el cicle Dones de Música, que farà una paradeta a la nostra biblioteca el proper dilluns 16 de març, amb una xerrada sobre les Pussy Riot.