I nosaltres que pensàvem que seria fàcil decidir quin seria el microrelat guanyador! Dos dies, dos dies hem estat deliberant! Què si a aquest li sobra una coma, què si a l’altre té un adjectiu massa evident. Bé en definitiva ( i amb la pista al títol del post) El guanyador és: Das ist aber schade!, presentat sota el pseudònim de Der grüne Hut*. Aquí el teniu: Ella vivía en el piso de arriba, el 4-C. Todas las mañanas, a eso del mediodía, se sentaba delante de la ventana y miraba algo que solo ella veía. Tenía los ojos más verdes que he visto jamás y el porte de un…

Malgrat que mai se’ns passa pel cap, no deu ser molt complicat. Les condicions geopolítiques canvien amb facilitat, no és difícil afegir un conflicte territorial, o ètnic o religiós. Un conflicte on sempre  s’amaga la lluita pel poder (i el poder és sempre econòmic). Amb això ja quasi és suficient, una mica de benzina sobre una flama d’odi ( racial, nacional, fins i tot futbolístic) i només cal que els caps dels interessos en conflicte decideixin que casa teva serà el tauler d’una d’aquestes partides d’escacs sanguinàries. La guerra haurà començat i tu ni t’has assabentat. No ha passat tan lluny d’aquí. Va ser fa uns anys a Sarajevo, Srebrenica…

“En moviment [s]. Dones de Barcelona. 40 anys i més. 1976-2016” és un programa que commemora els 40 anys de les I Jornades Catalanes de la Dona. Des del Gener fins al Juliol podem gaudir a tots els districtes de la ciutat d’una sèrie d’activitats per conèixer millor i reflexionar sobre les mobilitzacions de les dones de la nostra ciutat. Al nostre districte aquestes activitats tenen lloc al Centre Cívic Sagrada Família. El programa, impulsat pel Comissionat de Programes de Memòria amb la col·laboració dels districtes i comissariat per Cristina Borderías, inclou una petita exposició itinerant i un cicle de taules rodones i cinefòrums oberts a tothom. L’objectiu és recuperar,…

Com ja sabeu a bon entenedor, poques paraules basten. És per això que tot el que vulguem dir es pot resumir, ja que no hi ha talent més valuós que el de no emprar dues paraules quan n’hi ha prou amb una. Hem de ser breus als nostres raonaments, perquè no n’hi ha cap que sigui bo si també és llarg; tot cap en allò que és breu. Petit és el nen que custodia un home, estret és el cervell que custodia un pensament; l’ull no és més que un punt i abasta llegües. I com que val més poc i bo que molt i dolent, us convidem a participar en…