Si ja veieu alguna oreneta, si els ametllers tornen a estar florits, és molt probable que a la sala d’exposicions del nostre Centre Cultural trobeu a la Maria Pujol muntant la seva exposició d’obra gràfica, o llibres d’artista, el que seria llibre il·lustrat per dones. Coses de tacar-se les mans amb tinta que diria la mama. I la trobareu aquí, perquè ja és el tercer any que repeteix, sempre acompanyat per altres dones plenes de tinta, alumnes o col·laboradores o amigues del Taller Manera Negra, on la Maria treballa i imparteix els cursos. Aquest any ens ha portat a Alicia Gallego, professora de La Llotja, a Mariya Alipieva, amb una…

Durant el mes de febrer el vestíbul de la planta baixa del Centre Cultural Sagrada Família ha sigut l’escenari de la mostra “Còmics contra el Masclisme” enmarcada en el conjunt d’activitats del 17è Premi de Relats Curts, Relats En Femení. “Còmics contra el Masclisme” vol il·lustrar de quina manera el masclisme és present als còmics i com el podem erradicar. La indústria del còmic està molt masculinitzada. Moltes historietes i novel·les gràfiques reprodueixen estereotips sexistes: representacions simplificades que mostren que s’espera de nosaltres com a homes i com a dones. Però no tots els còmics són sexistes. N’hi ha d’altres que defensen l’equitat i diversitat de gènere. Aquesta exposició vol…

Si la poesia és vida i la vida és moviment, té sentit que la poesia es mogui, no? L’ Slam és un moviment dinàmic que demostra que la poesia està molt viva i és acció. És un joc que gira al voltant de la paraula, de l’escriptura, de l’oralitat. Poesia viva que involucra les comunitats i promou que el poder creatiu de la veu sigui escoltat més enllà de les barreres socials, culturals, polítiques i econòmiques. Els slammers són els joglars del s. XXI, creadors contemporanis de la paraula. Com ja és tradició en el marc del 17è Premi de Relats Curts, Relats en Femení, hem programat dues activitats d’Slam…

Una vegada atorgat el micropremi, hem volgut conèixer la identitat de l’autora guanyadora i també de la que el jurat ha considerat finalista, malgrat que aquesta figura no està contemplada a les Bases. Doooncs, ha estat un plaer, la veritat. Quan es dóna un premi a un pseudònim sempre es té el dubte de qui hi haurà al darrere. Mira que si fos Pérez Reverte?… amb tot l’afecte, eh? Bé, coses meves. Finalment hem tingut el plaer de parlar amb la Mila i la Carme. Es diu Mila Martínez, quan la truco està al carrer i el soroll dels cotxes no li deixa escoltar la resolució del jurat. Què sí,…