Doncs sí, la noia rebel s’ha fet gran, aquella noia morena, d’ulls foscos i serrell abertzale, s’ha fet… Ai, no… que no estic parlant de l’Anna Gabriel, que aquest post és pel bloc del concurs de relats, no per l’article del Món.cat. Aiii perdoneu, que estic una mica embolicada tant entrar i sortir de palau. En realitat jo, de qui vull parlar, és de la Pippi Långstrump (l’altre d’abans era broma. Eppp! per fer amics… que estem tots molt sensibles). Doncs la nostra Pippi, la de les trenes vermelles, tot just l’any passat va complir 70 anys amb una gran celebració nacional a Suècia. Us recordeu de la Pippi Calcesllargues?…

Doncs sí senyoreta, aquí viuen totes les membres del jurat. Les que tallen el bacallà viuen aquí tot l’any i les convidades una temporadeta. Jo aquests dies es que no paro, que si Montse recull la correspondència, Montse prepara l’exposició, Montse posa la bandera de l’orgull, Montse on has posat el passamuntanyes que vaig a missa…Sí, sí, ja se que parlo molt senyoreta escriptora, però és que les senyores del jurat passen sempre tan estirades que no goso ni pregunta-les que coi fan a l’església amb el passamuntanyes. Bueeenuu què m’ha dit què que? Ah, sí, no me’n oblido, que vol saber qui són les del jurat. Vale, d’acord, es…