Som a la Llibreria Pebre Negre al carrer del Clot 41, al barri del Clot, districte de Sant Martí. Parlem amb la Maite Cusó i la Maite Sánchez, dues de les fundadores que el 2014 van constituir la cooperativa Pebre Negre juntament amb l’Oriol Canosa. Pebre Negre és més que una llibreria; és una espai cultural, una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, en ecologia i sostenibilitat i té una petita secció de còmic. És una llibreria diferent, ja que és del barri però té molta projecció. A part de les prestatgeries plenes de portades acolorides, té una sala on es fan des de presentacions de llibres fins a tallers, conta-contes…

Vet aquí la caixa de cosir; una caixa antiga de galetes feta de llauna, plena de fils de colors, botons, coixinets per les agulles, cremalleres, cintes, potser un didal i un ou de fusta. Totes aquestes ferramentes tant màgiques i misterioses als ulls infantils. Amb els fils cosim, apedacem, repuntem, ajuntem teles de colors, unim textures diferents, apropem món oposats, entrellacem continents allunyats. Aquests fils, sovint invisibles però tant necessaris, ens portem per costures inexplorades, ens condueixen fins a pensaments fronterers, altres maneres de fer, de crear, d’ajuntar-se, de viure. I aquí estem, desembolicant la troca d’aquesta nova edició del Premi de Relats Curts. I hem trobat un cabdell que…

“Crec que hi ha dues coses que no poden conrear-se: la curiositat i la capacitat per redactar. O tens dins el cervell el xip sintàctic o encara no som capaços d’insertar-te’l.” Això afirmava la reportera mexicana Alma Guillermoprieto, flamant guanyadora del Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2018, en aquesta entrevista de fa unes setmanes a El País. És clar que la veterana periodista escombrava cap a casa. Parlava de curiositat (per observar el món) i capacitat per redactar (per explicar amb precisió allò que s’ha observat). Però fora del camp necessàriament més delimitat de la no ficció, a la tafaneria i les habilitats redactores hi hem de sumar…

Doncs ja està, ha passat la butaca vermella,  ha passat la lectura dels relats, han passat els nervis de l’entrega de premis, han passat els somriures de les guardonades… ha passat la 18a edició del nostre Premi de Relats Curts i, com cada any, ens queda aquell buit d’una feina en la que estem tan implicades, més enllà de la pura activitat laboral. I segur que ens quedarà el record d’un acte de lliurament que va despertar veritables fans del relat curt i de la poesia. Fins i tot una persona del públic ens va demanar amb insistència els noms de les poetesses que havia recitat la Mireia Calafell Dit…