-
SENSE FILTRES, SI US PLAU
Darrerament, em dóna la sensació de que tot és irreal. Ciutats de postal. Gelats de plàstic. Valors líquids. Fins i tot, persones fantàstiques, i no vull dir excepcionals, no, no, sinó que no són reals, que semblem de fantasia. I no m’agrada gens. A la xarxa social Instagram fa un temps es va popularitzar l’etiqueta #NO FILTER per denunciar la gran quantitat d’efectes, brillantors, capes i, en definitiva, millores que els usuaris d’aquesta xarxa utilitzaven al penjar les seves fotos. Es començava a trobar a faltar l’autenticitat: fotos sense capes de millora, fotos sense arranjaments, fotos sense millores. Fotos reals, fotos sinceres. En els últims temps l’etiqueta #NO FILTER s’està…
-
JURAT: 13, RUE DEL PERCEBE
Doncs sí senyoreta, aquí viuen totes les membres del jurat. Les que tallen el bacallà viuen aquí tot l’any i les convidades una temporadeta. Jo aquests dies es que no paro, que si Montse recull la correspondència, Montse prepara l’exposició, Montse posa la bandera de l’orgull, Montse on has posat el passamuntanyes que vaig a missa…Sí, sí, ja se que parlo molt senyoreta escriptora, però és que les senyores del jurat passen sempre tan estirades que no goso ni pregunta-les que coi fan a l’església amb el passamuntanyes. Bueeenuu què m’ha dit què que? Ah, sí, no me’n oblido, que vol saber qui són les del jurat. Vale, d’acord, es…
-
Cinema en femení, encara singular
Un premi de relats curts pensat perquè hi participin només les dones… Malgrat que el Centre Cívic que impulsa aquest certamen literari estigui especialitzat en igualtat i gènere, més d’un cop s’ha discutit o plantejat el fet d’excloure als homes com a participants. Quin sentit té a la nostra societat i a la nostra cultura fer un premi dirigit exclusivament a les dones? La resposta, malauradament, la trobem als diaris, la televisió o a moltes de les manifestacions culturals com el panorama literari. Si miro enrere als meus anys d’estudiant puc recordar sense problemes les escriptores que es citaven als llibres de text, tant en llengua castellana com catalana. N’eren…
-
PORTERES DE L’EIXAMPLE
Bon dia senyoreta, sí, sí aquesta és l’escala del concurs de relats…vostè és nova aquí?…No, jo no, jo sóc la Montse, la portera, ja porto més de quinze anys en aquest edifici. Ja he vist de tot senyoreta…, però, sisplau, no em trepitgi el terra que acabo de fregar la porteria i encara no he posat els diaris. Què diu? Ve pel concurs, oi? Si aquests dies, com cada any, venen moltes noies com vostè, totes diuen que escriuen molt bé, que necessiten expressar els sentiments i tot això…No sé, poca feina em sembla a mi, si haguessin d’escombrar, baixar les escombraries, pujar-li la cistella a les senyores i barallar-se amb els pocavergonyes…
