COMENCEM PEL COMENÇAMENT.
En un lugar de la Manchaaaaa…, no, crec que aquest ja està utilitzat. Això que llegireu mola mogolloooooón… potser sona una mica presumptuós. Érase una vez…està massa vist. Quins dubtes!! És normal estimades escriptores, les primeres paraules, les primeres frases, s’han de triar amb especial cura perquè són las que predisposaran gratament o nooo al lector (i als membres del jurat, jeje!) davant del relat, aconseguint o nooo captar la seva atenció. Crearan un efecte únic, unes expectatives, que això sí, buscaran ser satisfetes en les següents línies.
Així que, comencem pel començament. Ara que estem en l’inici del concurs de relats curts us proposem una selecció de primeres frases de relats, l’incipit que diria un pedant, d’algunes escriptores prou conegudes, perquè puguem apreciar l’art d’iniciar un relat, i de pas, us puguin inspirar… Ep!! Sense copiar.
Però si us plau, no us quedeu només en unes primeres frases brillants! Si després no li segueix un cos de texte prou coherent que mantingui la intensitat de la trama, la curiositat pel desenvolupament de la història i un final a l’alçada, de poc servirà aquell començament tan guapu. El jurat es posarà molt trist i us enviarà amb el vostre relat a pensar fins l’any proper.
1. No hauria pogut dir com s’havia fet aquella taca de tinta. Tot esperant el tramvia es mirava, desolat, els pantalons. Eren els únics que tenia presentables.
Rodoreda, Mercè. Començament. Un dels relats més bonics per a un país tan gris, d’aquesta gran escriptora catalana.
2. La meva dona va i em diu que tenim hora a una terapeuta matrimonial, l’endemà. Per què?, li dic. Perquè som com germans, em diu, o no ho veus, què som com germans?
Moliner, Empar. Acabem amb les plagues. De l’Empar ens agrada el seu estil desvergonyit però rigurós, descarat i ple d’enginy. La frescor dels diàlegs, la desimboltura de la llengua i la gràcia amb què porta les petites situacions quotidianes fins al límit.
3. Fueron hacia aquel amanecer en baja pendiente, irremisiblemente. Ya tenía diez años. Había pasado hambre, frío y miedo.
Matute, Ana Maria. El hermoso amanecer. Ana Maria Matute recull en els seus relats curts un variat retaule de vides humils, amb un estil costumbrista i delicat, centrat en el món de la infància i l’adolescència.
4. Descubrireron la cabeza de la niña asomada en el lodazal, con los ojos abiertos, llamando sin voz. Tenía un nombre de Primera Comunión, Azucena.
Allende, Isabel. De barro estamos hechos. Amb resó d’efectes periodístics i de cinema aquest conte comença d’una manera ben impactant.
5. A cualquier hora que una se despertara, una puerta se estaba cerrando. De cuarto en cuarto iba, cogida de la
mano, levantando aquí, abriendo allá, cerciorándose, una pareja de duendes
Woolf, Virginia. La casa encantada. I per acabar, la mestra de mestres, Virgínia Woolf i l’inici d’un del seus contes. Ens en sap a poc…
