Llibres

CANSADES DE SER PRINCESES

Després digué a la dona:

Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et dominarà.  Gènesi (3:16)

Ja veieu, un moment difícil, potser falta d’un mediador per solucionar el conflicte i després milers d’anys de dominació sexista que no hi ha manera d’acabar. Pel que fa al nostre tema, estarem d’acord que una de les eines per a perpetuar aquesta situació han estat, sens dubte, el contes de transmissió oral.

L’origen dels contes populars es remunta al principi dels temps, quan la humanitat deixa de ser caçadora, abandona el nomadisme i neix l’agricultura. És llavors quan sorgeixen aquestes històries que, amb algunes variants, es repeteixen en totes les cultures. Els contes, ja siguin els tribu-relatos que s’explicaven a la vora del foc, els que es llegeixen o els que ara trobem via apps, són un poderós recurs que usem per transmetre valors i maneres de fer als nostres infants.

Si ens fixem, als contes de fades, elles sempre esperen, cusen, netegen o ploren i ells sempre lluiten, salven, rescaten o viatgen. Per no parlar del perniciós príncep blau que de personatge de ficció,  quan arribem a l’adolescència, es converteix en qualsevol ganàpia al què creiem que podrem canviar. Amb un petó provoquem la metamorfosi del RANA QUE HABLAlleig i fastigós gripau en el valent i protector príncep. Només hem d’estimar-lo, només hem d’entregar-nos completament…, l’amor ho pot tot…, i ja coneixem el final d’aquesta història repetida massa vegades fins a la tragèdia.

Com a reacció a aquesta situació, apareixen dones com Adela Turín, que va passar-se una dècada analitzant els aspectes sexistes en la literatura infantil. Va fundar l’any 1972 a Milà la col·lecció Della parte delle bambine (a favor de les nenes), on juntament amb la il·lustradora Nella Bosnia van publicar una colla de llibres que proposaven uns models de rols i de relacions diferents dels imperants.  La tortuga Clementina, o l’elefanteta a qui no li venia de gust ser de color rosa, lluiten per ser tal i com els ve de gust ser, de manera tranquil·la.

Ja han passat més de 30 anys des de que les històries de Turín i Bosnia van començar a publicar-se, tot i així, els seus llibres no han perdut el sentit,  si sortim al carrer, de seguida ens adonarem que convé no abaixar la guàrdia.

adela turin nella bosnia

Però no oblidem que els llibres infantils són també objectes de diversió i entreteniment, no només models de conducta. Si canviem diversió per valors, potser avorrirem als infants amb aquests llops vegetarians o ogres que moren per hipertensió. No tinguem por a les seves preguntes i aprofitem-les per crear l’esperit crític que les serà imprescindible per a convertir-se,  no en princeses submises sinó en ciutadanes lliures i independents.

telefon violencia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *