SOY SOL, LA GANADORA DE LOS MICRORELATOS
Quina magnífica tarda, amb la mandra que tenia jo el dimecres i el dia va fer un gir inesperat. —Soy Sol —em diu mentre jo empenyo un carro ple de llibres. Sol té el cabell arrissat i els ulls eixerits. És petita, quasi tant com els relats que ens ha escrit, però amb un somriure gran com de novel·la russa. Potser em veu una mica despistat i diu: —Siiii… la ganadora de los microrelatos — i ja m’ha seduït amb el seu accent argentí.
Deixo el carro pel mig, molestant a la gent que passa i protesta, i baixem a la sala d’exposicions, un marc incomparable per a tenir una petita entrevista. Allà ens explica que ha vingut a Barcelona a estudiar i malgrat que a l’Argentina ja havia fet coses com a guionista de cinema, aquestes són les seves primeres incursions en la literatura o almenys en fer pública la seva literatura, i el nostre, el primer concurs al qual s’ha presentat…Toooma!
La Mage i jo li anem fent fotos —posat de perfil…—al costat d’aquest quadre…porfiplis, i ella obeeix amb un posat una mica vergonyós, és clar. Diu que visita sovint les biblioteques, especialment les de Gràcia i des d’allà va conèixer el premi de relats, el blog i el microconcurs que ara ha guanyat. En aquest moment jo perdo una mica el fil de la conversa, pensant en com fer perquè vingui a Sagrada Família i deixí les biblios de Gràcia :-p.
Quan recupero la conversa estan parlant del Sambayón, el seu pseudònim i una crema dolça molt típica al seu país, que en forma de gelat són les seves postres favorites. No aconsegueixo dir altra cosa que -Aaaaa…, sii!!, com fent-me el gastrònom, com si conegués aquestes postres. Crec que cada cop ho faig pitjor, em sembla que no vindrà més.
Ens contesta que li sembla divertit això de començar tots els microrelats per la mateixa frase. Divertit veure com, malgrat la frase, cada persona pren un camí personal i diferent. Coneix i l’interessa l’obra de Chimamanda, ha llegit Americanah i ens diu que una de les raons de presentar-se al premi és aquesta perspectiva literària de gènere que proposa la nostra iniciativa.
Jo ja no sé què dir per fer-la amiga nostra. Fem una mica el pallasso com si féssim una entrevista professional i ja ens acomiadem fins al dia 7 de març, a les 19 h, a la cerimònia de lliurament de premis. Quan ja camina cap a la sortida, aixeco la veu i dic la frase definitiva que feia estona estava buscant: —hoy el sol ha salido por la tarde en esta casa, Sol! Sense girar-se, Sol Cifuentes obre la porta i marxa.