21a edició! Relats entre distopies i utopies

Centre Cultural SF

Es convoca la 21a edició de Relats en Femení, Premi de Relats Curts.

El Centre Cívic Sagrada Família i la Biblioteca Sagrada Família–Josep M. Ainaud de Lasarte presentem un any més, un  espai de reflexió, creativitat i expressió literària, on les dones tenen el protagonisme central com a escriptores i participants del Premi.

A partir del 16 de novembre totes les dones majors de 16 anys podeu presentar els vostres relats, en català o castellà i amb temàtica lliure. Aquí podeu consultar les bases.

Amb motiu del Premi proposem diverses activitats dirigides a tots els públics. Activitats culturals que tenen com a fil conductor la literatura i que us anirem compartint i donant notícies en aquest blog: exposicions, workshops i l’esperat microconcurs, concurs de Microrelats en línia que anunciarem al mes de desembre.

Fa uns dies, treballant la preparació d’aquesta convocatòria, la Neus Arroyo de la Biblioteca Sagrada Família comentava: “serà curiós veure la temàtica d’aquest any dels relats”.

Davant la situació provocada per la pandèmia, en un context social molt difícil per totes, pensem que la convocatòria d’aquest premi és a la vegada un repte i una motivació.

En aquest context, l’escriptura, la literatura, i tota forma d’expressió artística té un poder inigualable com a eina transformadora. Em ve al cap el títol del poema de Gabriel Celaya: “la poesía es una arma cargada de futuro”, on Celaya reivindica una poesia autèntica com a eina de transformació social i compromís polític.

Davant del moment històric actual, que sembla quasi una distopia, decreto el poder transformador de la paraula. Els nostres relats tenen la capacitat d’imaginar nous futurs, models alternatius, utopies, mons millors…

I és que fa dies que dono voltes a aquests conceptes: «utopia» i «distopia”. La Viquipèdia m’informa “Els termes ficció utòpica i ficció distòpica serveixen per a designar dos gèneres literaris on s’exploren les estructures socials i polítiques. La ficció utòpica es refereix a utopia, terme utilitzat per a designar un món ideal on tot és perfecte. Per contra, la ficció distòpica (a vegades coneguda com a literatura apocalíptica) es refereix a una societat que pretenent felicitat, fa sofrir sistemàticament a la ciutadania o degradar a un oblit irreversible.”

I seguint amb la recerca per la xarxa, trobo un article molt interessant que m’agradaria compartir-vos:

 “Dones, entre l’ideal i l’indesitjable” de la Teresa López-Pellisa, aparegut a El País (14/03/2018), fa un recorregut per la història de la literatura on les dones han escrit i protagonitzat utopies i distopies.

Un exemple de distopia feminista és ‘El conte de la serventa’ (1985) de Margaret Atwood, que retrata l’opressió de la dona en la societat patriarcal a partir de la fabulació d’una dictadura en la qual s’han suprimit els drets de les dones.

La Teresa López-Pellisa explica que l’interessant d’aquest gènere de ciència-ficció “és que pot resultar subversiu perquè proposa societats alternatives a la nostra, tot mostrant que un altre món és possible o reflectint la veritable naturalesa del nostre”

I ens presenta els orígens d’aquest tipus de narrativa escrita per dones: “La primera història a la qual ens hauríem de remuntar va sorgir de la ploma d’una intel·lectual que va viure a cavall entre els segles XIV i XV: Christine de Pisan. Envoltada de llibres i guanyant-se la vida com a escriptora, mantenia la seva família i pensava en un món en el qual no hagués hagut de ser testimoni de la “querelli des femmes” (debat acadèmic en defensa de les capacitats intel·lectuals de les dones). Des de la seva habitació va decidir reclamar un país propi, i va escriure La ciutat de les dames (1405), on va imaginar un món governat i habitat per dones que reclamaven el seu dret a la igualtat, tot establint una genealogia de dones il·lustres i pensadores que poguessin servir de model per a les futures generacions»

Us convido a continuar llegint aquest article per conèixer diverses escriptores, que a través de les narratives utòpiques i distòpiques comparteixen una mateixa visió crítica del món contemporani.

I per últim, en representació de tot l’equip organitzador del Premi de Relats Curts, dir-vos que tenim moltes ganes de rebre els vostres relats d’aquesta 21a edició. Molt bona escriptura!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *