LA PASSIÓ PER ESCRIURE
Com cada any, des de fa 18 ja, de mica en mica es va fent el miracle i desenes i desenes de dones escriptores responeu a la nostra convocatòria i ens envieu les vostres històries. Per què escrivim? Quina espurna salta i ens fa posar-nos davant l’ordinador o el paper per explicar ( no sabem ben bé a qui) allò que ens preocupa, o ens diverteix, o ens excita, o potser ens indigna? Crec ningú ho sap, però és un impuls irrefrenable ple d’exemples a la història de la literatura.
“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.”
És un impuls que les dones, com en tants d’altres aspectes, hem hagut d’expressar amb dificultats, relegades a llocs secundaris, amb un paper limitat a la vida familiar. Des de Sor Juana Inés de la Cruz fins a Mercè Rodoreda, Jane Austen o Virginia Woolf, les dones escriptores van haver de convertir-se en autèntiques revolucionaries dels seus temps.
“Cal recordar, cal evocar, no hi ha art més temporal que la literatura. Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l’escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l’altra banda, que encara batega, que encara existeix.”
Una d’aquestes dones valentes va ser Montserrat Roig, que des de fa 26 anys continua tenint 45. Va escriure novel·les, contes i reportatges periodístics. Dona compromesa amb el feminisme i amb la lluita contra el franquisme, va militar al PSUC, en el catalanisme i en la defensa dels drets de la dona
“Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, després ho esculls.”
Ara, des del 21 de desembre podem gaudir de l’exposició Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia, que es celebra a El Born Centre de Cultura i Memòria. Fa quaranta anys de la publicació de dos dels seus llibres cabdals: Els catalans als camps nazis (1977), referent ineludible de la recuperació de la memòria i de la història dels catalans deportats als camps nazis, i El temps de les cireres (1977), una de les seves novel·les més celebrades.
“Incapaç com em veia de transformar el món, […] vaig decidir escriure’l. […] No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.”
La Montserrat Roig va ser un exemple de passió per escriure. La voluntat de Relats en Femení és donar-vos l’espai on fer pública la vostra passió i compartir les vostres obres amb aquells altres, els apassionats per llegir.
Us hi esperem.
També us pot agradar
La casa d’ELLA POEMA: un projecte per parlar del poder de les dones
IRENE JAUME. La Ciutat Invisible: cooperativisme, feminisme, transformació.
