DONES QUE ESCRIUEN CARTES
Potser encara us arriba una postal o felicitació per correu, però quan fa que no escriviu una carta? La darrera va ser la carta als reis? Heu viscut o recordeu la desitjada arribada del carter? Avui és pràcticament impensable l’existència d’una relació per correspondència, una forma d’escriptura que també ha donat grans obres. Avui us vull recomanar, estimades lectores, tres novel•les de tres escriptores que utilitzen les cartes per construir el seu relat, per explicar-nos la seva història.
Amb aquestes lectures, tres petites joies, us traslladareu directament a aquests ambients domèstics, a aquests moments de calma, quan, fins no fa tant, rebre una carta en paper era un esdeveniment grandiós, que alegrava o ensopia una jornada sencera…
Adreça desconeguda de Katherine Kresmann Taylor
Entre novembre de 1932 i març de 1934, Max Eisentsein li envia al seu amic Martin Schulse 12 cartes des de San Francisco. Martin, des de Munic, li envia a Max 6 cartes. I un dels dos envia una carta final que mai arribarà al seu destinatari.
Es tracta de la correspondència entre un jueu nord-americà que viu a San Francisco i el seu antic soci, que ha tornat a Alemanya. La narració posa al descobert el verí del nazisme davant del públic nord-americà.
Inspirada en un fet real, Adreça desconeguda es va publicar l’any 1938 i en poc temps va ser considerada una obra mestra.
La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shaffer
Som al 1946 i Juliet Ashton, periodista i escriptora londinenca, cerca un tema per a la seva propera novel•la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra.
Divertida, interessant i commovedora, aquesta novel•la publicada l’any 2008 ja compta amb legions de fans arreu del món.
84, Charing Cross Road de Helene Hanff
L’octubre del 1949 i 1969, Helene Hanff, l’autora del llibre, una jove escriptora desconeguda, envia cartes des de Nova York a Marks & Co., la llibreria de vell que es troba al 84 de Charing Cross Road, a Londres. Apassionada, maniàtica, extravagant i sovint sense un duro, Helene, a la recerca insaciable de nous descobriments literaris, reclama al llibrer Frank Doel documents gairebé impossibles d’aconseguir. Vint anys més tard encara s’escriuen i la familiaritat ha derivat en una intimitat quasi amorosa.
Una correspondència que ens recorda el lloc que ocupen els llibres i les llibreries a les nostres vides.
Helene Hanff es va fer famosa amb aquesta obra que ha esdevingut un llibre de culte i s’ha portat al cinema i a la televisió.
Correspondència porta el prefix “co-”que trobem també en compartir o en companyia, termes que ens recorden intercanvi, solidaritat o apropament. Per desgràcia, correspondència és ja una vella paraula moribunda.
