L’HORITZÓ ERA EL PUNT DE PARTIDA

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin

Doncs ja està, ha passat la butaca vermella,  ha passat la lectura dels relats, han passat els nervis de l’entrega de premis, han passat els somriures de les guardonades… ha passat la 18a edició del nostre Premi de Relats Curts i, com cada any, ens queda aquell buit d’una feina en la que estem tan implicades, més enllà de la pura activitat laboral.

I segur que ens quedarà el record d’un acte de lliurament que va despertar veritables fans del relat curt i de la poesia.

Fins i tot una persona del públic ens va demanar amb insistència els noms de les poetesses que havia recitat la Mireia Calafell

Dit i fet, aquí teniu la selecció de poesies que la poetessa va triar i llegir a la primera part de l’acte de lliurament:

Cau de llunes. Maria-Merè Marçal

Jo no camino. Laia Noguera

Efectes. Anna Gual

Cómo puedo. María Castrejón

Filtracions. Cèlia Sànchez Mustich

Pedres. Gemma Gorga

Mur. Gemma Gorga

El temps en ordre. Teresa Pascual

Si no li agrada el pot canviar. Sònia Moll

Puntades. Teresa Colom

Motel. Miriam Cano

Cínica sis. Laia Martínez López

Disposició natural. Maria Cabrera

Fúria. Blanca Llum Vidal

LLegint-les i coincidint amb el 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, ens recordem d’aquests versos de la Mireia Calafell

Rellegirem l’ahir, caducarà l’enyor,
farem de nou l’amor tot ignorant els noms.
Volgudament absorts, discretament perduts,
recollirem el cos, desitjarem el buit.
Llavors, així, de cop, potser sabrem
que l’horitzó era el punt de partida

I així ens quedem, discretament perdudes, mirant l’horitzó de la tardor, que serà el nostre proper punt de partida. Adéu i fins la propera edició. snifff.